Des del poble d'Orcau surt un camí en direcció nord que porta fins a dalt del cim d'un turó amb vegetació arbustiva, on s’alcen tossudament les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, curiosament malgrat la devastació extrema del indret, es conserven parts del vial d’accés amb restes d'empedrat.
El Miquel Bailac Bonales publicava una fotografia d’aquest castell de planta gairebé quadrada amb una bestorre a cada angle, de les quals se'n conserven tres, distingint-se en elles diverses espitlleres. Paraments fets amb carreus ben treballats i lligats amb morter de calç. Tancant tot el conjunt, es poden veure pels costats nord i est restes d'una muralla amb vàries bestorres; per les vessants restants, la morfologia del terreny, molt escarpada, permetia l'absència d'altres fortificacions. Presenta un nivell d'enderroc important per tot el cim i vessant més propers.
![]()
El castell és conformat per un doble recinte emmurallat: de l'exterior resten els fonaments, amb murs i torres circulars, mentre que l'interior, més ben conservat, era de planta quadrada i torres cilíndriques als angles. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitllera
De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana, que retrata l’any 1920 Josep Salvany Blanch .
![]()
A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'ingrés era al mur sud. L’exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes A la conca de l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línea de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Miquel Bailac Bonales publicava una fotografia d’aquest castell de planta gairebé quadrada amb una bestorre a cada angle, de les quals se'n conserven tres, distingint-se en elles diverses espitlleres. Paraments fets amb carreus ben treballats i lligats amb morter de calç. Tancant tot el conjunt, es poden veure pels costats nord i est restes d'una muralla amb vàries bestorres; per les vessants restants, la morfologia del terreny, molt escarpada, permetia l'absència d'altres fortificacions. Presenta un nivell d'enderroc important per tot el cim i vessant més propers.
El castell és conformat per un doble recinte emmurallat: de l'exterior resten els fonaments, amb murs i torres circulars, mentre que l'interior, més ben conservat, era de planta quadrada i torres cilíndriques als angles. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitllera
De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana, que retrata l’any 1920 Josep Salvany Blanch .
A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'ingrés era al mur sud. L’exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes A la conca de l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línea de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com