Anàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés fins a Monistrol de Calders per retratar la llinda del carrer Fèlix Estrada Saladich, 13, de la casa coneguda ara com cal Marfà, de la que ens diu patrimoni Gencat; típica construcció catalana de 3 plantes. Els baixos amb les seves dependències per estables, tines... Al primer pis s'hi troba la vivenda i al superior les golfes. El material de construcció és maçoneria que posteriorment ha estat arrebossada. Els baixos presenten 2 portes d'entrada (una d'arc de mig punt i l'altra rectangular) i 3 finestres. Al primer pis hi ha 4 obertures més i a les golfes 3. Totes les obertures estan envoltades per carreus ben treballats i la majoria amb inscripcions a les llindes (Ex: De mano y pluma de Joseph Puig Martí Ferrer), essent la més interessant la de la porta rectangular.
Hom creu – per la tasca que s’hi duia a terme - que havia estat una casa aïllada, avui però, és un edifici entre mitgeres formant part del carrer Fèlix Estrada.
Es tracta de les primeres cases de l'actual nucli urbà.
La primera notícia és de 1615, data que es conserva en una llinda que es troba a l'interior de l'habitatge amb un dibuix amb altre relleu d'una ferradura amb la inscripció de Puigmartí.
Tant l'ofici com el cognom van perdurar a la casa doncs en les ampliacions fetes a finals del XVIII segons les llindes, encara en quedava constància.
A principis del segle XX serví d'allotjament a les monges Carmelites de Monistrol que van adaptar les serves dependències a l'ensenyament.
El fred, la intensa humitat, l’obsolescència programada,..., o qualsevol altra circumstància, provocaven que bona part de la feina fotogràfica duta a terme pel Pere Albert Carreño no es pugues recuperar. Us haureu de conformar amb la imatge de la llinda.
![]()
Per descomptat us esperonem a visitar Monistrol de Calders.
Hom creu – per la tasca que s’hi duia a terme - que havia estat una casa aïllada, avui però, és un edifici entre mitgeres formant part del carrer Fèlix Estrada.
Es tracta de les primeres cases de l'actual nucli urbà.
La primera notícia és de 1615, data que es conserva en una llinda que es troba a l'interior de l'habitatge amb un dibuix amb altre relleu d'una ferradura amb la inscripció de Puigmartí.
Tant l'ofici com el cognom van perdurar a la casa doncs en les ampliacions fetes a finals del XVIII segons les llindes, encara en quedava constància.
A principis del segle XX serví d'allotjament a les monges Carmelites de Monistrol que van adaptar les serves dependències a l'ensenyament.
El fred, la intensa humitat, l’obsolescència programada,..., o qualsevol altra circumstància, provocaven que bona part de la feina fotogràfica duta a terme pel Pere Albert Carreño no es pugues recuperar. Us haureu de conformar amb la imatge de la llinda.
Per descomptat us esperonem a visitar Monistrol de Calders.