El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del runam esfereïdor de la que va ser Església parroquial d'Esplugafreda, advocada a Sant Esteve, com li escau el patronatge al màrtir que fou lapidat per blasfem pels jueus, oi?.
![]()
![]()
No hi ha gaires dades d’aquesta església de la qual llegia es tenen notícia anteriors a l'any 1000 , l’edifici ha patit moltes transformacions/modificacions/reformes al llarg dels segles.
És d'una sola nau, que només conserva fragments dels murs laterals amb elements romànics. La resta correspon a una església dels segles XVI i posteriors.
Entre 1812, a ran de l'aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, Esplugafreda, amb el nom oficialment separat: Espluga Freda, formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s'uní a Sapeira
Quan al topònim el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa – com té per costum – el sentit descriptiu, spelunca fracta (balma trencada).
La presència d'una balma ensorrada prop d'Esplugafreda, la Cova d'Urso, així com d'altres topònims on fracta dóna freta o freda acabà de decantar l'eminent filòleg per damunt d'altres consideracions, com que fos una balma freda. L’existència d'una balma ensorrada prop d'Esplugafreda, la Cova d'Urso, corrobora la tesis de l'eminent filòleg que malgrat ser català aconseguiria assolir renom internacional.
Em feia notar la semblança – tràgica - entre les esglésies de Sant Esteve d'Esplugafreda i la de Sant Sebastià de Bellera, en ocasions sentim a dir que tots els xinesos s’assemblen, oi?. Dissortadament això succeeix també amb el Patrimoni Històric de Catalunya, oblidat i menystingut pels polítics ‘professionals’, tant del REINO, com els que a casa nostra s’embolcallen amb la bandera catalana.
![]()
![]()
Per als catalans, el Patrimoni històric , la seva conservació i correcta documentació son un imperatiu ètic.
Poseu els Pallars i la Ribagorça a la vostra agenda.
No hi ha gaires dades d’aquesta església de la qual llegia es tenen notícia anteriors a l'any 1000 , l’edifici ha patit moltes transformacions/modificacions/reformes al llarg dels segles.
És d'una sola nau, que només conserva fragments dels murs laterals amb elements romànics. La resta correspon a una església dels segles XVI i posteriors.
Entre 1812, a ran de l'aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, Esplugafreda, amb el nom oficialment separat: Espluga Freda, formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s'uní a Sapeira
Quan al topònim el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa – com té per costum – el sentit descriptiu, spelunca fracta (balma trencada).
La presència d'una balma ensorrada prop d'Esplugafreda, la Cova d'Urso, així com d'altres topònims on fracta dóna freta o freda acabà de decantar l'eminent filòleg per damunt d'altres consideracions, com que fos una balma freda. L’existència d'una balma ensorrada prop d'Esplugafreda, la Cova d'Urso, corrobora la tesis de l'eminent filòleg que malgrat ser català aconseguiria assolir renom internacional.
Em feia notar la semblança – tràgica - entre les esglésies de Sant Esteve d'Esplugafreda i la de Sant Sebastià de Bellera, en ocasions sentim a dir que tots els xinesos s’assemblen, oi?. Dissortadament això succeeix també amb el Patrimoni Històric de Catalunya, oblidat i menystingut pels polítics ‘professionals’, tant del REINO, com els que a casa nostra s’embolcallen amb la bandera catalana.
Per als catalans, el Patrimoni històric , la seva conservació i correcta documentació son un imperatiu ètic.
Poseu els Pallars i la Ribagorça a la vostra agenda.