El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del runam esfereïdor de la que va ser Església parroquial del poble de Puig de l'Anell, advocada a Sant Sebastià, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà.
![]()
No apareix documentada fins al segle XVIII quan consta com a sufragània de Sant Urbà o Sant Sadurní de Montesquiu, dins de l'antic arxiprestat de la Pobla de Segur.
Actualment, com tot el poble i la vall, està abandonada.
És una obra romànica en part, afectada per reformes/reconstruccions al llarg dels temps, té molts elements afegits posteriorment. Hom es qüestiona fins que originàriament l’edifici fos destinat al servei religiós , la hipòtesis es sustenta en detalls com el fet que està orientada de sud a nord, i no d'oest a est, com és habitual en el romànic, que no té absis, i que sota el sòl de la capella hi altres dependències, potser antics cellers, podria tractar-se d'una dependència de l'antic castell que hi degué haver en aquest lloc, reaprofitada posteriorment per a església.
![]()
És un edifici d'una sola nau, sense absis, coberta amb una volta de canó que sembla medieval, per la forma com són disposades les pedres, però res no garanteix que originalment fos destinada a església. Els elements que la identifiquen com a tal són clarament posteriors (la façana meridional amb el campananaret d'espadanya, sobretot).
Dissortadament el Patrimoni Històric de Catalunya, pateix l’oblit i menyspreu pels polítics ‘professionals’, tant del REINO, com els que a casa nostra s’embolcallen amb la bandera catalana.
S’ha de reconèixer la gran tasca que duen a terme el Gustau Erill i Pinyot, i altres persones, per mantenir i/o recuperar la memòria del nostre patrimoni històric.
Per als catalans, el Patrimoni històric , la seva conservació i correcta documentació son un imperatiu ètic.
No apareix documentada fins al segle XVIII quan consta com a sufragània de Sant Urbà o Sant Sadurní de Montesquiu, dins de l'antic arxiprestat de la Pobla de Segur.
Actualment, com tot el poble i la vall, està abandonada.
És una obra romànica en part, afectada per reformes/reconstruccions al llarg dels temps, té molts elements afegits posteriorment. Hom es qüestiona fins que originàriament l’edifici fos destinat al servei religiós , la hipòtesis es sustenta en detalls com el fet que està orientada de sud a nord, i no d'oest a est, com és habitual en el romànic, que no té absis, i que sota el sòl de la capella hi altres dependències, potser antics cellers, podria tractar-se d'una dependència de l'antic castell que hi degué haver en aquest lloc, reaprofitada posteriorment per a església.
És un edifici d'una sola nau, sense absis, coberta amb una volta de canó que sembla medieval, per la forma com són disposades les pedres, però res no garanteix que originalment fos destinada a església. Els elements que la identifiquen com a tal són clarament posteriors (la façana meridional amb el campananaret d'espadanya, sobretot).
Dissortadament el Patrimoni Històric de Catalunya, pateix l’oblit i menyspreu pels polítics ‘professionals’, tant del REINO, com els que a casa nostra s’embolcallen amb la bandera catalana.
S’ha de reconèixer la gran tasca que duen a terme el Gustau Erill i Pinyot, i altres persones, per mantenir i/o recuperar la memòria del nostre patrimoni històric.
Per als catalans, el Patrimoni històric , la seva conservació i correcta documentació son un imperatiu ètic.