Veníem de visitar el Santuari de la Mare de Déu del Remei , i en el camí de tornada ens aturàvem a Sant Feliu de Codines perquè el Pere Albert Carreño, pogués retratar entre altres llocs l’església parroquial, advocada a Sant Feliu.
![]()
Patrimoni Gencat en diu ; Edifici religió amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers dels s. XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Zona de casc antic, al seu entorn hi ha la Sagrera. Constitueix una important fita visual. Es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral.
És un edifici ampli i harmoniós refet entre el 1940 i el 1948 – ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com - aprofitant part d'una església anterior edificada entre el 1698 i el 1754 per Joan Francesc Morató Soler, que fou destruïda en els darrers dies de la II Republicà, abans de que les tropes dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, prenguessin la Vila.
Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l'existència d'una església preromànica; sembla que pel 1193 se'n va consagrar una altra, per bé que l'acta que hom diu és apòcrifa i plena de falsedats.
El campanar és modern (1954) i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat en diu ; Edifici religió amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers dels s. XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Zona de casc antic, al seu entorn hi ha la Sagrera. Constitueix una important fita visual. Es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral.
És un edifici ampli i harmoniós refet entre el 1940 i el 1948 – ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com - aprofitant part d'una església anterior edificada entre el 1698 i el 1754 per Joan Francesc Morató Soler, que fou destruïda en els darrers dies de la II Republicà, abans de que les tropes dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, prenguessin la Vila.
Uns capitells preromànics de tipus califal conservats a la rectoria revelen l'existència d'una església preromànica; sembla que pel 1193 se'n va consagrar una altra, per bé que l'acta que hom diu és apòcrifa i plena de falsedats.
El campanar és modern (1954) i es va fer sobre una base aixecada a segle XVIII. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com