Veníem de visitar el Santuari de la Mare de Déu del Remei , i ens endinsaven dins el nucli de Caldes de Montbui perquè entre altres llocs el Pere Albert Carreño, retrates la Font del Lléo.
![]()
![]()
![]()
El nom de la plaça de la Font del Lleó va ser donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n deia, perquè a la plaça hi havia la font del Lleó
La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. L'any 1822 es va renovar considerablement i l'última restauració la van fer, el 1927, l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 ) , que durant molt de temps va ser arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrere de la font; aquesta última renovació és la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
Antigament es deia font dels Escaldadors, perquè, a part de tenir un ús públic, en tenia un de professional: la feien servir els escaldadors de vímet. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser hi havia unes basses per fer l'oli. La primera la va fer construir Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: bassa del Rei i bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.
http://www.calderi.cat/2018/11/caldes-recupera-placa-font-lleo-lesplendor/
No teníem ocasió de comprar carquinyolis, ja que totes les pastisseries encara tenien la porta tancada.
En el camí de tornada a Sant Llorenç Savall ens aturaríem a Sant Feliu de Codines on adquirirem ‘codinets’ , penseu que només a les comarques del Vallès, Oriental i Occidental tenim almenys aquesta varietat de dolços :
Carquinyolis, de Caldes de Montbui.
Borregos, a Cardedeu.
Pedres del Montseny. Sant Antoni de Vilamajor
Garrics de la Garriga.
Codinets de Sant Feliu de Codines
Celonins, dolços fets de galets, xocolates i ametlla. Representen les dues muntanyes que envolten Sant Celoni, el Montseny i el Montnegre, fets amb xocolata blanca i negra respectivament.
Pauladina de Terrassa
Coca de vidre. D’àmbit vallesà encara que alguns n’adjudiquen la ‘invenció’ als forners sabadellencs.
Galetes de Sant Llorenç
Belgues de Sabadell
Villarins de Castellar del Vallès
...
Colometes de Centelles.
Montblanquins de Montblanc
Pastissets. Comarques del MOntsià i l'Ebre jussà.
Catànies de Vilafranca del Penedès
....
Per descomptat, esperem que ens feu arribar noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les ‘especialitats’ de les ciutats, viles o pobles, d’arreu de Catalunya
El nom de la plaça de la Font del Lleó va ser donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n deia, perquè a la plaça hi havia la font del Lleó
La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. L'any 1822 es va renovar considerablement i l'última restauració la van fer, el 1927, l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 ) , que durant molt de temps va ser arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrere de la font; aquesta última renovació és la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
Antigament es deia font dels Escaldadors, perquè, a part de tenir un ús públic, en tenia un de professional: la feien servir els escaldadors de vímet. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser hi havia unes basses per fer l'oli. La primera la va fer construir Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: bassa del Rei i bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.
http://www.calderi.cat/2018/11/caldes-recupera-placa-font-lleo-lesplendor/
No teníem ocasió de comprar carquinyolis, ja que totes les pastisseries encara tenien la porta tancada.
En el camí de tornada a Sant Llorenç Savall ens aturaríem a Sant Feliu de Codines on adquirirem ‘codinets’ , penseu que només a les comarques del Vallès, Oriental i Occidental tenim almenys aquesta varietat de dolços :
Carquinyolis, de Caldes de Montbui.
Borregos, a Cardedeu.
Pedres del Montseny. Sant Antoni de Vilamajor
Garrics de la Garriga.
Codinets de Sant Feliu de Codines
Celonins, dolços fets de galets, xocolates i ametlla. Representen les dues muntanyes que envolten Sant Celoni, el Montseny i el Montnegre, fets amb xocolata blanca i negra respectivament.
Pauladina de Terrassa
Coca de vidre. D’àmbit vallesà encara que alguns n’adjudiquen la ‘invenció’ als forners sabadellencs.
Galetes de Sant Llorenç
Belgues de Sabadell
Villarins de Castellar del Vallès
...
Colometes de Centelles.
Montblanquins de Montblanc
Pastissets. Comarques del MOntsià i l'Ebre jussà.
Catànies de Vilafranca del Penedès
....
Per descomptat, esperem que ens feu arribar noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les ‘especialitats’ de les ciutats, viles o pobles, d’arreu de Catalunya