Exercia de sherpa en la sortida que fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero , feia un fred impropi d’aquests dies de novembre, en els que habitualment toca gaudir de l’estiuet de Sant Martí.
M’aturava perquè el fotògraf ‘oficial’ , el Pere Albert Carreño, al que ben aviat haurem d’incloure en el llistat de sherpes catalans, retrates la magnifica casa del Villar i la seva esglesiola advocada a Santa Maria, això ens permetia començar la caminada des del pàrquing del restaurant Masia Font de la Pineda, i iniciàvem el nostre recorregut per la vora del riu; el plàtan de la font de la Pineda, que figura amb tots els honors dins el limitat catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional, el gorg d’en Jeroni, el molí i la casa de la Madella, eren les primeres meravelles d’un mati que esdevindria excepcional. Fins les runes de l’edifici de la petita central elèctrica que rebia aigües del Tenes, el camí és ample, i ens dona ocasió d’admirar un bon nombre de gorgs; per la nostra dreta, sentim córrer l’aigua que anirà a emplenar la bassa del molí de la Madella.
El darrer tram cal fer-lo amb molta cura per la vora del corrent de l’aigua, en algun moment cal superar un camí de terra molt estret, on les restes d’esllavissades son evidents; dotze anys desprès de fer-lo per primera vegada adverteixo que no s’ha cap cap canvi a millor, i en el meu cas particular el temps m’ho posa més difícil.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-fossat-del-fai-i-la-bauma-rossa.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/retorn-al-fossat-del-fai-i-la-bauma.html
![]()
![]()
La bauma Rossa també s’ha desmillorat, sovint ens qüestionem si en fer divulgació del patrimoni històric i natural de Catalunya, no els facilitem ‘ la feina’ als brètols, vàndals i altres subespècies de gènere (homo sapiens sapiens).
Feta la feina, continuarien fent la visita del petit nucli de Riells, els portaria a dinar a Can Tastet, a Sant Feliu de Codines, això ens faria més fàcil accedir a la tarda al Castell de Montbui, i a la seva capella advocada a Sant Mateu, on s’estan fent obres, el Juan Navazo Montero faria provisió de ‘cireres de pastor’,en aquell indret es conserven encara força exem’lars de cirerers d'arboç (Arbutus unedo) ; ens arribaríem desprès fins al Santuari de Nostra Senyora del Remei de Caldes de Montbui – cal donar gràcies, oi?. - i abans de la tornada a Sant Llorenç Savall, ens aturaríem a la Pastisseria Degustació Josep Bosch al carrer Joan Maragall, 7 de 08182 Sant Feliu de Codines , per comprar ‘codinets’.
Anem fent també – cal fer-ho i és de justícia – divulgació dels dolços típics de cada població, ‘Colometes’ de Centelles, ‘Montblanquins’ de Montblanc, ‘Pastissets’ de les terres del Montsià i Baix Ebre,.., per descomptat sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com les que es facin en altres indrets de Catalunya.
Quan deixàvem al Pere Albert Carreño a Sant Llorenç Savall, prop de les 18,00 hores, el vehicle marcava 4 graus positius.
M’aturava perquè el fotògraf ‘oficial’ , el Pere Albert Carreño, al que ben aviat haurem d’incloure en el llistat de sherpes catalans, retrates la magnifica casa del Villar i la seva esglesiola advocada a Santa Maria, això ens permetia començar la caminada des del pàrquing del restaurant Masia Font de la Pineda, i iniciàvem el nostre recorregut per la vora del riu; el plàtan de la font de la Pineda, que figura amb tots els honors dins el limitat catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional, el gorg d’en Jeroni, el molí i la casa de la Madella, eren les primeres meravelles d’un mati que esdevindria excepcional. Fins les runes de l’edifici de la petita central elèctrica que rebia aigües del Tenes, el camí és ample, i ens dona ocasió d’admirar un bon nombre de gorgs; per la nostra dreta, sentim córrer l’aigua que anirà a emplenar la bassa del molí de la Madella.
El darrer tram cal fer-lo amb molta cura per la vora del corrent de l’aigua, en algun moment cal superar un camí de terra molt estret, on les restes d’esllavissades son evidents; dotze anys desprès de fer-lo per primera vegada adverteixo que no s’ha cap cap canvi a millor, i en el meu cas particular el temps m’ho posa més difícil.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-fossat-del-fai-i-la-bauma-rossa.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/retorn-al-fossat-del-fai-i-la-bauma.html
La bauma Rossa també s’ha desmillorat, sovint ens qüestionem si en fer divulgació del patrimoni històric i natural de Catalunya, no els facilitem ‘ la feina’ als brètols, vàndals i altres subespècies de gènere (homo sapiens sapiens).
Feta la feina, continuarien fent la visita del petit nucli de Riells, els portaria a dinar a Can Tastet, a Sant Feliu de Codines, això ens faria més fàcil accedir a la tarda al Castell de Montbui, i a la seva capella advocada a Sant Mateu, on s’estan fent obres, el Juan Navazo Montero faria provisió de ‘cireres de pastor’,en aquell indret es conserven encara força exem’lars de cirerers d'arboç (Arbutus unedo) ; ens arribaríem desprès fins al Santuari de Nostra Senyora del Remei de Caldes de Montbui – cal donar gràcies, oi?. - i abans de la tornada a Sant Llorenç Savall, ens aturaríem a la Pastisseria Degustació Josep Bosch al carrer Joan Maragall, 7 de 08182 Sant Feliu de Codines , per comprar ‘codinets’.
Anem fent també – cal fer-ho i és de justícia – divulgació dels dolços típics de cada població, ‘Colometes’ de Centelles, ‘Montblanquins’ de Montblanc, ‘Pastissets’ de les terres del Montsià i Baix Ebre,.., per descomptat sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com les que es facin en altres indrets de Catalunya.
Quan deixàvem al Pere Albert Carreño a Sant Llorenç Savall, prop de les 18,00 hores, el vehicle marcava 4 graus positius.