Ens arribàvem fins al Moianès el Pere Albert Carreño, ‘fotògraf de capçalera ‘ , ‘ el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que farà de sherpa.
Els portava entre d’altres llocs fins a Espluges, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; casa de pagès ubicada sota una balma amb façana encarada a migdia. Articulada en diferents cossos aixecats en diverses èpoques. El parament és de carreus irregulars i fang. La façana presenta obertures distribuïdes en funció de les dependències interiors, sense cap tipus de simetria. Aquestes obertures compten amb carreus ben escairats als brancals i a les llindes, i als ampits, pedres motllurades. Algunes d'aquestes dependències són obertes directament a la pedra viva.
![]()
Hi ha fonts que afirmen l'existència de notícies molt remotes d'aquesta casa de pagès, l'edifici actual però, fou aixecat entre els segles XVII i XVIII.
Retratàvem també - cal fer-ho i es de justícia - el pont de l'Espluga, d'un sol arc, tot de pedra i amb una lleugera esquena d'ase, estava pensat per a la circulació de persones i besties, té baranes, i permet superar el curs de la riera, dita aquí de Fotscalentes, que en la seva confluència amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders, donaran lloc al riu Calders, afluent per l'esquerra del Llobregat.
![]()
Per als catalans, conèixer el Moianès és – sense cap mena de dubte – un imperatiu ètic.
Els portava entre d’altres llocs fins a Espluges, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; casa de pagès ubicada sota una balma amb façana encarada a migdia. Articulada en diferents cossos aixecats en diverses èpoques. El parament és de carreus irregulars i fang. La façana presenta obertures distribuïdes en funció de les dependències interiors, sense cap tipus de simetria. Aquestes obertures compten amb carreus ben escairats als brancals i a les llindes, i als ampits, pedres motllurades. Algunes d'aquestes dependències són obertes directament a la pedra viva.
Hi ha fonts que afirmen l'existència de notícies molt remotes d'aquesta casa de pagès, l'edifici actual però, fou aixecat entre els segles XVII i XVIII.
Retratàvem també - cal fer-ho i es de justícia - el pont de l'Espluga, d'un sol arc, tot de pedra i amb una lleugera esquena d'ase, estava pensat per a la circulació de persones i besties, té baranes, i permet superar el curs de la riera, dita aquí de Fotscalentes, que en la seva confluència amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders, donaran lloc al riu Calders, afluent per l'esquerra del Llobregat.
Per als catalans, conèixer el Moianès és – sense cap mena de dubte – un imperatiu ètic.