Retratava al Juan Navazo Montero als peus de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, al terme de Sant Fruitós, a la comarca del Bagés
![]()
Patrimoni Gentcat ens diu que es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Sant Iscle. Aquest lloc i l'església apareixen documentats el 950 quan el magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l'eximia de la jurisdicció civil i episcopal), canvià un alou situat al Camp de Bages, al costat de l'església de Sant Iscle, per un altre situat a l'Angle.
Segons la documentació existent, se sap que en 1035 l'església estava envoltada per una sagrera i, que en 1066 figura com a parròquia i la sagrera com a vila.
Inicialment depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa.
L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment.
El campanar fou reformat el 1916 sobre un pis romànic.
Actualment, no té funcions parroquials, però sí que està oberta al culte.
Església amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera, orientat cap a l'est amb finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat.
El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s'aixeca al cantó sud-est, adossat a l'absis. Malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la apart del mig, i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l'antiga església preromànica.
La porta, del 1912 es troba situada al cantó nord; presenta una estructura d'arc de mig punt i està emmarcada per dovelles força grosses.
Les parets interiors estan arrebossades i l'absis que fa les funcions de sagristia, està tapiat.
La trobava tancada, esperem que amb la mesura que proposava el sínode dels bisbes sobre l’Amazònia , les esglésies allà i aquí, s’obrin , oi?:
Patrimoni Gentcat ens diu que es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Sant Iscle. Aquest lloc i l'església apareixen documentats el 950 quan el magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l'eximia de la jurisdicció civil i episcopal), canvià un alou situat al Camp de Bages, al costat de l'església de Sant Iscle, per un altre situat a l'Angle.
Segons la documentació existent, se sap que en 1035 l'església estava envoltada per una sagrera i, que en 1066 figura com a parròquia i la sagrera com a vila.
Inicialment depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa.
L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment.
El campanar fou reformat el 1916 sobre un pis romànic.
Actualment, no té funcions parroquials, però sí que està oberta al culte.
Església amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera, orientat cap a l'est amb finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat.
El campanar, que ha estat força reformat, és de planta quadrada i s'aixeca al cantó sud-est, adossat a l'absis. Malgrat totes les restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la apart del mig, i a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l'antiga església preromànica.
La porta, del 1912 es troba situada al cantó nord; presenta una estructura d'arc de mig punt i està emmarcada per dovelles força grosses.
Les parets interiors estan arrebossades i l'absis que fa les funcions de sagristia, està tapiat.
La trobava tancada, esperem que amb la mesura que proposava el sínode dels bisbes sobre l’Amazònia , les esglésies allà i aquí, s’obrin , oi?: