Retratava al Juan Navazo Montero recolzat a la porta de la capella, i una imatge del interior.
![]()
![]()
Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) fou l’autor de la capella del Sant Crist de la Bona Mort del fossar d’Artés, del que ens explica Patrimoni Gencat; capella de dimensions reduïdes que ocupa un lloc central dins del cementiri municipal d'Artés. La capella, en el seu interior, és de planta octogonal, construïda en maó i arrebossada. L'edifici destaca per la seva simplicitat i simetria. A l'exterior s'hi produeix un joc de murs a base de combinar parets amb petits frontons amb d'altres, més entrades, i de forma triangular. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula. La llum li ve donada per unes llargues i estretes finestres als murs triangulars, i uns altres finestres, en forma d'ull de bou, del tambor.
![]()
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0260134.xml
La simplicitat de l'edifici queda compensada pel joc de teulats i sobretot per les decoracions en terra cuita que s'hi troben.
Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) fou l’autor de la capella del Sant Crist de la Bona Mort del fossar d’Artés, del que ens explica Patrimoni Gencat; capella de dimensions reduïdes que ocupa un lloc central dins del cementiri municipal d'Artés. La capella, en el seu interior, és de planta octogonal, construïda en maó i arrebossada. L'edifici destaca per la seva simplicitat i simetria. A l'exterior s'hi produeix un joc de murs a base de combinar parets amb petits frontons amb d'altres, més entrades, i de forma triangular. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula. La llum li ve donada per unes llargues i estretes finestres als murs triangulars, i uns altres finestres, en forma d'ull de bou, del tambor.
La simplicitat de l'edifici queda compensada pel joc de teulats i sobretot per les decoracions en terra cuita que s'hi troben.