Endegàvem amb el Raul Tratum Bado una joint venture per “posar llum” damunt del patrimoni històric i/o cultural dels Pallars, per començar rebia un seguit d’imatges del runam esfereïdor del poble abandonat de Galliner, adscrit avui al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca màrtir del Pallars jussà.
![]()
Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d’espadanya molt senzill, fet d’una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d’altres que s’observen en el conjunt del temple. L’aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d’una obra rural del segle XII.
![]()
![]()
Les fotografies del interior conserven encara alguns trets cromàtics de les pintures que adornaven aquest temple.
Ens dol l’oblit del patrimoni, alhora però, constatem que el fet de trobar-se lluny de la megalòpolis barcelonina, és la raó que explica, tot i el seu estat lamentable, la seva existència encara.
A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870) es refereix a aquesta esglésiola com ‘capella’ en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.
L’Enciclopedia catalana a l’entrada Sant Vivenç de Galliner diu ; edifici històric del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), ens feia arribar una fotografía datada el 13-VIII-1978, de la que descriu com antiga església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà
No tinc - llevat de la concreta advocació de Sant Vicenç - cap dubte, església parroquial , i no capella, com deixa escrit Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870).
Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, morts a Girona o Puigcerdà
Vicenç, Sabina i Cristeta, tres germans hispanoromans venerats com a sants per l'Església catòlica
Sant Vicenç d'Agen, llegendari màrtir gal
Sant Vicenç d'Osca o Vicenç de València, (Osca, s. III – València, c. 304), religiós hispanoromà venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre)
Sant Vicenç de Cotlliure, sant màrtir del segle IV, venerat al Rosselló
Sant Vicenç de Lerins, eclesiàstic gal
Sant Vicenç de Lleó, abat màrtir de San Clodio, a Lleó (554)
Sant Vicenç de Montes o sant Vicenç del Bierzo, abat de San Pedro de Montes, a Lleó, ca 915
...
Si teniu informació sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Confiem que la situació de la nostra Nació, faci possible continuar aquesta joint venture.
Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d’espadanya molt senzill, fet d’una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d’altres que s’observen en el conjunt del temple. L’aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d’una obra rural del segle XII.
Les fotografies del interior conserven encara alguns trets cromàtics de les pintures que adornaven aquest temple.
Ens dol l’oblit del patrimoni, alhora però, constatem que el fet de trobar-se lluny de la megalòpolis barcelonina, és la raó que explica, tot i el seu estat lamentable, la seva existència encara.
A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870) es refereix a aquesta esglésiola com ‘capella’ en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.
L’Enciclopedia catalana a l’entrada Sant Vivenç de Galliner diu ; edifici històric del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), ens feia arribar una fotografía datada el 13-VIII-1978, de la que descriu com antiga església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà
No tinc - llevat de la concreta advocació de Sant Vicenç - cap dubte, església parroquial , i no capella, com deixa escrit Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870).
Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, morts a Girona o Puigcerdà
Vicenç, Sabina i Cristeta, tres germans hispanoromans venerats com a sants per l'Església catòlica
Sant Vicenç d'Agen, llegendari màrtir gal
Sant Vicenç d'Osca o Vicenç de València, (Osca, s. III – València, c. 304), religiós hispanoromà venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre)
Sant Vicenç de Cotlliure, sant màrtir del segle IV, venerat al Rosselló
Sant Vicenç de Lerins, eclesiàstic gal
Sant Vicenç de Lleó, abat màrtir de San Clodio, a Lleó (554)
Sant Vicenç de Montes o sant Vicenç del Bierzo, abat de San Pedro de Montes, a Lleó, ca 915
...
Si teniu informació sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Confiem que la situació de la nostra Nació, faci possible continuar aquesta joint venture.