Tenia el goig de xerrar telefònicament amb el Joan Carné Pla, amb el que espero tenir ocasió de compartir taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall, el proper dimecres 23.10.2019, un cop feta la visita al Jutjats de Pau, on esperem re collir els certificats de naixement i defunció de Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + 1981 ) , si en temps i/o la salut no ens ho impedeixin i per descomptat si això no pertorba a les ‘autoritats’.
Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.
El Mapa de Patrimoni – que caldrà esmenar – ens diu que el mas Pregona (citat per primera vegada l’any 1236), i de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista en un estil similar al del Marquet de les Roques, això havia fet pensar que l’autor d’ambdós edificis fos el mateix.
La tesis no anava desencaminada, no va ser però l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), sinó el Joan Pla Pelegrí, citat erròniament com Maurici Pla, que ja s’havia encarregat d’aixecar la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques.
Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l’època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L’ampliació d’ estil modernista és un altre cos adossat al nord-est, ben diferenciat, fet d’obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure.
A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat, de la no es cita – mal costum endèmic al REINO DE ESPAÑA – qui en va ser l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, Catalunya i el món civilitzar us ho agrairan.
Joan Pla Pelegrí va intervenir en les obres que permetrien que la llum i el telèfon arribessin a Sant Llorenç Savall; a la construcció de les Escoles Públiques; a la construcció de la Capella del Marquet de les Roques , advocada a Sant Roc; el pont que permet creuar el Ripoll a l’alçada de Pons Ferre,..., intuïm que també de la reforma modernista de mas Pregona o Comapregona a la Vall d’Horta, esperem que Joan Carné Pla ens ampliï la relació d’edificis en els que va intervenir Joan Pla Pelegrí, i al ensems que ens faciliti una imatge d'aquest fill insigne de Sant Llorenç Savall.
El Mapa de Patrimoni – que caldrà esmenar – ens diu que el mas Pregona (citat per primera vegada l’any 1236), i de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista en un estil similar al del Marquet de les Roques, això havia fet pensar que l’autor d’ambdós edificis fos el mateix.
La tesis no anava desencaminada, no va ser però l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), sinó el Joan Pla Pelegrí, citat erròniament com Maurici Pla, que ja s’havia encarregat d’aixecar la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques.
Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l’època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L’ampliació d’ estil modernista és un altre cos adossat al nord-est, ben diferenciat, fet d’obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure.
A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat, de la no es cita – mal costum endèmic al REINO DE ESPAÑA – qui en va ser l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, Catalunya i el món civilitzar us ho agrairan.