Trobava una fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) del Casino de Cerdanyola del Vallès, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) que aixecava l’edifici per a la colònia d'estiuejants a finals del segle XIX, sent el primer equipament cultural de la població.
![]()
https://www.facebook.com/lucienroisinbesnard/photos/ms.c.eJxNzskNADEIA8COVuBw9t~;YSqBAviPbwAciqe4CJCI~_vuBqMPCFoAKeRHBXZAANZ4EiNZUGtBMP9OhWrBKeC7UhdiG5gRe6Igs1Sj7Qf8icTS84ulAbFj9VhDdK.bps.a.1324495527562646/1324495920895940/?type=3&theater
Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ) , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López.
Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.
Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912.
![]()
https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/qui-son-les-dames-dels-vitralls-de-cerdanyola_1951018102.html
En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català
![]()
(Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).
El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics.
A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc.
Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.
El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.
![]()
Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/museu-dart-de-cerdanyola-del-valles.html
Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ) , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López.
Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.
Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912.
En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català
(Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).
El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics.
A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc.
Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.
El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.
Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/museu-dart-de-cerdanyola-del-valles.html