Tornàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés de veure i retratar la resclosa dels manresans, situada quasi a la vertical del castell de Balsareny, i la que es pot accedir per un camí de terra, que hom troba a la dreta passat el pont de la riera de Mujal, seguint el camí del ‘carrilet’. En aquesta resclosa és on neix el canal de derivació d'aigües conegut com a Sèquia de Manresa.
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa.pdf
Veia a l’altre costat el mas de Puigdorca, i el campanar de la seva capella advocada a Sant Jaume.
Del mas en diu Patrimoni Gencat; l'estructura actual del mas és bàsicament barroca, essent a finals del segle XVIII quan s'aixecaren les estructures actuals- a la façana hi ha dues llindes que fan de testimoni d'aquestes reformes, portant la data de 1798-. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX(1891).
El mas existia amb anterioritat a aquestes dates; es tractava d'un mas construït prop de l'església de Sant Jaume de Puigdorca, documentada des del segle XII, de les restes d'aquell mas però, pràcticament no en queden vestigis.
La capella de Sant Jaume apareix documentada des del segle XII, moment que tenia la categoria de parroquial.
Avui però, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha estarien englobades dins l'edifici del mas Puigdorca.
La capella actual és una construcció dels volts del 1624, segons la llinda del civil.
El campanar no correspon a la construcció original.
En l'actualitat només s'hi celebra missa per la diada de Sant Jaume. Les imatges del seu interior són d'una factura molt recent.
A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb datada del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat.
El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.
Ens agradaria tenir ocasió de visitar aquesta capella, si teniu alguna relació amb els propietaris feu-los-ho saber, esperem noticies- BONES – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa.pdf
Veia a l’altre costat el mas de Puigdorca, i el campanar de la seva capella advocada a Sant Jaume.
Del mas en diu Patrimoni Gencat; l'estructura actual del mas és bàsicament barroca, essent a finals del segle XVIII quan s'aixecaren les estructures actuals- a la façana hi ha dues llindes que fan de testimoni d'aquestes reformes, portant la data de 1798-. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX(1891).
El mas existia amb anterioritat a aquestes dates; es tractava d'un mas construït prop de l'església de Sant Jaume de Puigdorca, documentada des del segle XII, de les restes d'aquell mas però, pràcticament no en queden vestigis.
La capella de Sant Jaume apareix documentada des del segle XII, moment que tenia la categoria de parroquial.
Avui però, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha estarien englobades dins l'edifici del mas Puigdorca.
La capella actual és una construcció dels volts del 1624, segons la llinda del civil.
El campanar no correspon a la construcció original.
En l'actualitat només s'hi celebra missa per la diada de Sant Jaume. Les imatges del seu interior són d'una factura molt recent.
A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb datada del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat.
El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.
Ens agradaria tenir ocasió de visitar aquesta capella, si teniu alguna relació amb els propietaris feu-los-ho saber, esperem noticies- BONES – a l’email coneixercatalunya@gmail.com