Els amics de Catalunya Abandonada, publiquen una fotografia de l’ enrunada església de Sant Salvador al poble antic i abandonat de Prenafeta que forma part avui del terme de Montblanc de 91,1 km² , cap de la comarca de la Conca de Barberà, a la provincià de Tarragona.
![]()
Prenafeta es menciona com a topònim l'any 980. El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell. L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086. No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció. Durant els segle XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors. Precisament en el testament d'un membre d'aquesta nissaga es documenta per primera vegada l'església de Sant Salvador, l'any 1166. Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert. L'any 1300 una Acta de Visita al Cenobi esmenta la necessitat de construir una capella al lloc.
La descripció tècnica ens diu ; petita església d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada. L’edifici de l’església devia ser constituït originàriament per una sola nau amb capçalera plana o carrada. Una reforma posterior, que es podria situar durant els primers anys del segle XIV, va implicar l’ampliació d’aquesta nau primitiva i s’hi afegí aleshores un nou tram, d’idèntica llargada a l’anterior, comunicades per una arcada de perfil apuntat, i en la capçalera es bastí un absis. La nau, bastida alhora que l’absis, es va cobrir amb una volta de canó apuntat que es construí sobre una cintra formada per un encanyissat de canyes juxtaposades, els senyals del qual han quedat en el morter que va servir per a lligar el reble. Els carreus de l’arcada que divideix les dues naus i que corresponen al mateix moment de les obres, estan tallats i col·locats acuradament. Es conserva el portal originari que s’obre a la façana de ponent de l’església resolt amb un arc de mig punt fet de dovelles totalment irregulars. Com a únic element decoratiu es troba, a la imposta que recorre la nau i d’on arrenca la volta, un petit cap humà esculpit esquemàticament.
Havia estat l’església parroquial del poble avui abandonat de Prenafeta.
L'església, com el poble, es va abandonar a finals del segle XVIII.
Havia recollit imatges de la ‘nova’ església advocada també a Sant Salvador,i d'alguns llocs d'interes :
http://relatsencatala.cat/relat/sant-salvador-de-prenafeta-conca-de-barbera/1038627
http://relatsencatala.cat/relat/mas-la-sabatera-de-prenafeta-la-conca-de-barbera/1038584
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/06/santa-anna-de-montornes-la-conca-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/10/el-retaule-de-santa-anna-de-montornes.html
Prenafeta es menciona com a topònim l'any 980. El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell. L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086. No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció. Durant els segle XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors. Precisament en el testament d'un membre d'aquesta nissaga es documenta per primera vegada l'església de Sant Salvador, l'any 1166. Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert. L'any 1300 una Acta de Visita al Cenobi esmenta la necessitat de construir una capella al lloc.
La descripció tècnica ens diu ; petita església d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada. L’edifici de l’església devia ser constituït originàriament per una sola nau amb capçalera plana o carrada. Una reforma posterior, que es podria situar durant els primers anys del segle XIV, va implicar l’ampliació d’aquesta nau primitiva i s’hi afegí aleshores un nou tram, d’idèntica llargada a l’anterior, comunicades per una arcada de perfil apuntat, i en la capçalera es bastí un absis. La nau, bastida alhora que l’absis, es va cobrir amb una volta de canó apuntat que es construí sobre una cintra formada per un encanyissat de canyes juxtaposades, els senyals del qual han quedat en el morter que va servir per a lligar el reble. Els carreus de l’arcada que divideix les dues naus i que corresponen al mateix moment de les obres, estan tallats i col·locats acuradament. Es conserva el portal originari que s’obre a la façana de ponent de l’església resolt amb un arc de mig punt fet de dovelles totalment irregulars. Com a únic element decoratiu es troba, a la imposta que recorre la nau i d’on arrenca la volta, un petit cap humà esculpit esquemàticament.
Havia estat l’església parroquial del poble avui abandonat de Prenafeta.
L'església, com el poble, es va abandonar a finals del segle XVIII.
Havia recollit imatges de la ‘nova’ església advocada també a Sant Salvador,i d'alguns llocs d'interes :
http://relatsencatala.cat/relat/sant-salvador-de-prenafeta-conca-de-barbera/1038627
http://relatsencatala.cat/relat/mas-la-sabatera-de-prenafeta-la-conca-de-barbera/1038584
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/06/santa-anna-de-montornes-la-conca-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/10/el-retaule-de-santa-anna-de-montornes.html