El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall.
Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall
Retratava al Josep Olivé Escarré , al mal dit Pont Vell de Cabacés, per accedir-hi, des de Cabacés agafem la carretera T-702 en direcció la Bisbal de falset i just abans de creuar el pont on hi ha l'enllaç amb la T-714, hem de desviar-nos per un camí a la dreta (nord) indicat com a sender del Pont Vell.
![]()
Es tracta d'un pont d'esquena d'ase de tres arcs de mig punt fets amb blocs de pedra escairats (opus quadratum), alguns amb marques de picapedrer. Aquest pont fa de llargada 38 metres i d'amplada màxima 3 metres . L'arc central és més gran que els laterals i entre l'arc central i els laterals hi ha uns trenca-aigües que serveixen a més de contrafort en forma apuntada i fets també amb blocs de pedra escairats. La part superior està feta amb pedra petita i morter i presenta dues vessants.
El pont està col·locat directament sobre la roca natural del llit del riu i al voltant no es conserva sediment.
Segons la Catalunya Romànica (1995), la seva cronologia es suposa anterior al segle XIV.
L'aparell constructiu, ben treballat i escairat i de mides regulars, present ja en l'arquitectura dels segles XII i XIII, fa pensar en aquesta possibilitat. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2313
Altres fons malgrat insistir en que l'origen exacte del pont és incert, recullen la tesis dels que sostenen que és d’època romana, relacionat amb camins que anaven de l'Ebre a Tàrraco; i també la d’altres estudiosos que són de l'opinió que el bon estat del pont i les marques de picapedrers farien pensar en època medieval i que serviria de connexió amb el camí del blat que existia des de Aragó i Barcelona per el riu Ebre.
Ens decantem – hem vist molts ponts per arreu de Catalunya – per la tesis medieval, i alhora lamentem que aquesta infraestructura estigui en desús.
El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall
Retratava al Josep Olivé Escarré , al mal dit Pont Vell de Cabacés, per accedir-hi, des de Cabacés agafem la carretera T-702 en direcció la Bisbal de falset i just abans de creuar el pont on hi ha l'enllaç amb la T-714, hem de desviar-nos per un camí a la dreta (nord) indicat com a sender del Pont Vell.
Es tracta d'un pont d'esquena d'ase de tres arcs de mig punt fets amb blocs de pedra escairats (opus quadratum), alguns amb marques de picapedrer. Aquest pont fa de llargada 38 metres i d'amplada màxima 3 metres . L'arc central és més gran que els laterals i entre l'arc central i els laterals hi ha uns trenca-aigües que serveixen a més de contrafort en forma apuntada i fets també amb blocs de pedra escairats. La part superior està feta amb pedra petita i morter i presenta dues vessants.
El pont està col·locat directament sobre la roca natural del llit del riu i al voltant no es conserva sediment.
Segons la Catalunya Romànica (1995), la seva cronologia es suposa anterior al segle XIV.
L'aparell constructiu, ben treballat i escairat i de mides regulars, present ja en l'arquitectura dels segles XII i XIII, fa pensar en aquesta possibilitat. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2313
Altres fons malgrat insistir en que l'origen exacte del pont és incert, recullen la tesis dels que sostenen que és d’època romana, relacionat amb camins que anaven de l'Ebre a Tàrraco; i també la d’altres estudiosos que són de l'opinió que el bon estat del pont i les marques de picapedrers farien pensar en època medieval i que serviria de connexió amb el camí del blat que existia des de Aragó i Barcelona per el riu Ebre.
Ens decantem – hem vist molts ponts per arreu de Catalunya – per la tesis medieval, i alhora lamentem que aquesta infraestructura estigui en desús.
El Priorat és una comarca encisadora, poseu-la a la vostra agenda.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans