Retratava al Josep Olivé Escarré al costat de la tanc perimetral del Castell de Boixadors que es troba d'alt d'un turó a 848 metres d'altitud dins al terme de Sant Pere Sallavinera, a la comarca de l’Anoia sobirana.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.
Sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb d'altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb d'altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que et caire d'haver estat una torre. Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.
![]()
De l’Església de Sant Pere, que havia estat la parroquial llegia que es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.
Catalunya ha de girar els seus ulls vers les seves terres interiors, i conrear de forma rigorosa, un turisme cultural aprofitant el vestíssim patrimoni
Patrimoni Gencat ens diu que del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs, escalen i protegeixen el monticle.
Sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb d'altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal que fa pensar, junt amb d'altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que et caire d'haver estat una torre. Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.
De l’Església de Sant Pere, que havia estat la parroquial llegia que es tracta d'una construcció originalment d'una sola nau coberta d'una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard. En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda. La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent. Exteriorment conserva un tram de decoració d'arcs entre lesenes sobre la porta d'accés d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça al mur de ponent.
Catalunya ha de girar els seus ulls vers les seves terres interiors, i conrear de forma rigorosa, un turisme cultural aprofitant el vestíssim patrimoni