Retratava al Josep Olivé Escarré amb un fons extremadament bonic, el poble de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.
![]()
Etimològicament el nom es correspondria amb aquesta descripció; “lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen móres al costat de la muntanya santa".
El paisatge actual té poc a veure amb aquella imatge feréstega, el Priorat, malgrat ser terra de secà, per obra i gràcia dels seus habitants, ha esdevingut quasi un jardí celestial.
L’enciclopèdia catalana ens diu ; el poble de la Morera de Montsant (743 metres d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant.
L’any 2005 tenia 129 habitants.
No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat.
![]()
L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis.
L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936, com a conseqüència de l’agitació social que comportava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots havien jurat LLEIALTAT.
Etimològicament el nom es correspondria amb aquesta descripció; “lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen móres al costat de la muntanya santa".
El paisatge actual té poc a veure amb aquella imatge feréstega, el Priorat, malgrat ser terra de secà, per obra i gràcia dels seus habitants, ha esdevingut quasi un jardí celestial.
L’enciclopèdia catalana ens diu ; el poble de la Morera de Montsant (743 metres d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant.
L’any 2005 tenia 129 habitants.
No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat.
L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis.
L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936, com a conseqüència de l’agitació social que comportava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots havien jurat LLEIALTAT.