La vella Santa Maria del Taulat, juntament amb altres esglésies locals, havien estat destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIMi DEMOCRÀTIC de la II República.
https://i.pinimg.com/originals/ad/6a/49/ad6a499d77493d9cc590efe81e09012f.jpg
La nova església, la rectoria i les escoles parroquials havien d'ocupar el seu emplaçament original a la unió dels carrers Marià Aguiló i Pujades. De fora, l'església té un aspecte apropiadament urbà, amb una dignitat sense pretensions, tot té un ben endreçat toc de lleugera i seriosa seguretat.
Les superfícies de la paret són senzilles i les finestres suaument neoromàniques. Les dues façanes principals del carrer es troben en l'alt i elegant campanar, que està coronat per una bonica cúpula de columnes primes.
El campanar, que contrasta bé amb la massa sòlida de l'església, està intel·ligentment col·locat per a ser vist com un punt de referència des de diverses direccions.
A l'atri de l'església s'hi entra pel carrer Pujades: a una banda hi ha el baptisteri, a l'altra un accés que porta a les escales del campanar. Només quan un passa per l'àmplia nau s'adona de l'envergadura de l'església, de 28 metres de longitud, ben bé 18 metres d'amplada i 10,55 metres d'alçada, i seients per a més de 1.300 persones. Més enllà, l'ampli cor té espai per a uns altres 300. La petita capella del Santíssim Sagrament és al costat de l'Evangeli de l'altar major i al costat de l'Epístola hi ha la sagristia. Una completa explicació dels trets interns pot ser trobada a La Vanguardia del 21 de març de 1950. Les obres es van iniciar el 1945 i van ser finalitzades el 1950.
El cost total incloent-hi la rectoria i les escoles va ser de 4.000.000 de pessetes i el contractista va ser Joaquim Batlle, del Poble Nou. La Vanguardia va elogiar calorosament tant l'església com l'arquitecte en referir-se a "un templo notable por su belleza y proporciones" i "Esta bella realizacion arquitectónica llevada a cabo por el prestigioso arquitecto Don Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ) ".