Baiasca és un petit poble del Pirineu català, del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a l'extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l'esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d'on s'ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.
Emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).
No ho esmenta però, tenia escola, i en la seva visita la retrataven la Maria Rosa Planell Grau, i el Miguel Pujol Mur, i em feien arribar les imatges per incloure-les a la llista d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
![]()
![]()
Com ells, sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya només en té a nosaltres en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres col·laboracions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
És a l'extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l'esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d'on s'ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.
Emplaçat sobre la penya al final d'una vall secundària.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Bayasca. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en una petita vall envoltada d'altes muntanyes, menys a l'est, on la combaten tots els vents. El clima és fred, propens a reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 29 cases i una església parroquial, Sant Sadurní, de la qual depenia la d'Arestui. El territori és fluix i poblat de boscos de pins, avets i arbusts, amb bones pastures per al bestiar. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. Hi havia bestiar de tota mena: vacum, porcs, cabres, ovelles, mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius. La principal indústria era la derivada de la cria de bestiar. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 131 ànimes (habitants).
No ho esmenta però, tenia escola, i en la seva visita la retrataven la Maria Rosa Planell Grau, i el Miguel Pujol Mur, i em feien arribar les imatges per incloure-les a la llista d'edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Com ells, sou pregats d'afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya només en té a nosaltres en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres col·laboracions a l'email coneixercatalunya@gmail.com