El Crisant Palau del que ens agradaria tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement ) publica una fotografia , 1910 - Figaró - El revolt del Forn en la que apareix la Torre Esperança, o Torre del Rellotge
Autor. Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930)
Promotor: Joaquim Torres. Ens agradarà tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement a l'email coneixercataunya@gmail.com
Aquest edificiva ser una de les primeres construccions que es van realitzar a títol particular per part dels estiuejants nouvinguts de Barcelona.
Durant uns quants anys la casa va disposar de l'únic rellotge d'ús públic del Figaró i fou molt coneguda per aquest fet.
Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig. La seva gran originalitat es troba l'adaptació de tota l'estructura a l'orografia del terreny, de pendent pronunciada i en l'ús dels materials constructius. Cal assenyalar que tot l'exterior és fet de pedra i maó formant diverses terrasses on a sobre s'assenta la casa. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici és d'un gust especial en relació a d'altres cases. Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en la utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. El plafó amb dos pinacles de la façana sud dóna un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals.
A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - és cobert de trencadís amb dibuixos florals. El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta és una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques. Els elements exteriors de fusta són d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars són decorats amb ceràmica dibuixada. La casa segueix la tipologia de casa jardí, de planta rectangular i oberta als 4 vents, destaca però la presència d'un rellotge construït a la part més alta i obert a la façana oest.
Una reforma feta als anys 50, de la que ens agradarà tenir notícia de l'autor, transformava notablement la fesomia de l'edifici.
http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://www.turismevalles.com/uploads/dwn/turismevalles2246.pdf
Autor. Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930)
Promotor: Joaquim Torres. Ens agradarà tenir notícia del cognom matern, i del lloc i data de naixement a l'email coneixercataunya@gmail.com
Aquest edificiva ser una de les primeres construccions que es van realitzar a títol particular per part dels estiuejants nouvinguts de Barcelona.
Durant uns quants anys la casa va disposar de l'únic rellotge d'ús públic del Figaró i fou molt coneguda per aquest fet.
Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig. La seva gran originalitat es troba l'adaptació de tota l'estructura a l'orografia del terreny, de pendent pronunciada i en l'ús dels materials constructius. Cal assenyalar que tot l'exterior és fet de pedra i maó formant diverses terrasses on a sobre s'assenta la casa. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici és d'un gust especial en relació a d'altres cases. Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en la utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. El plafó amb dos pinacles de la façana sud dóna un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals.
A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - és cobert de trencadís amb dibuixos florals. El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta és una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques. Els elements exteriors de fusta són d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars són decorats amb ceràmica dibuixada. La casa segueix la tipologia de casa jardí, de planta rectangular i oberta als 4 vents, destaca però la presència d'un rellotge construït a la part més alta i obert a la façana oest.
Una reforma feta als anys 50, de la que ens agradarà tenir notícia de l'autor, transformava notablement la fesomia de l'edifici.
http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://www.turismevalles.com/uploads/dwn/turismevalles2246.pdf