Llegia que la Central Catalana d'Electricitat instal·là la seva seu a l'avinguda de Vilanova. L'edifici destinat a aquesta finalitat seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona 22 d'agost de 1916), per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa Guardiola . En el projecte inicial, la façana preveia decoració a base de relleus de bronze i un coronament amb dues grans piràmides que no s'arribaren a realitzar. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior de l'illa. En el xamfrà orientat al carrer de Roger de Flor s'hi localitzà l'entrada principal i els habitatges dels encarregats. En el seu interior, allotjava cinc dinamos de corrent contínua subministrades per Schuckert & Co (quatre de 530 Kw i una de 300 Kw). La potència total de les màquines de vapor era de 2.800 Cv.
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, també, també de les obres que va dur a terme
De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956), Telm Fernández Janot (Barcelona 25 de gener de 1855[1]- Barcelona, 1926 i el mestre d'obres Joan Graner - podria tractar-se de Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) ?- només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya de l'autor d'aquella rehabilitació.
![]()
En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40486
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?
reqCode=inspect&id.identificador=1607&id.districte=02
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, també, també de les obres que va dur a terme
De les diverses ampliacions que al llarg de les dues dècades següents es portaren a terme en diversos indrets de l'illa amb la intervenció dels arquitectes Arnau Calvet Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956), Telm Fernández Janot (Barcelona 25 de gener de 1855[1]- Barcelona, 1926 i el mestre d'obres Joan Graner - podria tractar-se de Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) ?- només es conserva el cos de Telm Fernández, edificat a l'Avinguda Vilanova entre 1910 i 1912. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Poc temps després, l'any 1919 es decidí traslladar la producció i la central de l'Avinguda Vilanova es convertí en una estació transformadora.
L'any 1977 l'edifici fou rehabilitat i passà a acollir les oficines de Hidroelèctrica de Catalunya S.A., conservant en el seu interior una grua pont i les taules de comandament originals. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya de l'autor d'aquella rehabilitació.
En l'actualitat, l'edifici acull la seu de Fecsa-Endesa.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40486
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?
reqCode=inspect&id.identificador=1607&id.districte=02