L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava a l’agost de 1925, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Façana sud i capella de Mas dels Frares, al terme de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1208/rec/38
hi ha notícies que existia almenys des de 1796.
Després de la desamortització el mas va ser pres als frares i venut per l'Estat al senyor Castany, per la qual cosa la capella va quedar sense culte durant molts anys.
L'actual capella, substitueix a una d'anterior, i fou inaugurada pel cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908), bisbe de Barcelona el 8 de setembre de 1907 i dedicada a la Verge del Roser.
L'església fou renovada o ampliada després de la mal dita “Guerra Civil”, quan fou espoliada. Tothom té clar que el conflicte bèl·lic començava com a conseqüència de la sedició dels militars felsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República als que TOTS havien jurat lleialtat.
Ha tingut les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de les Victòries i de Sant Josep. De la Mare de Déu de les Victòries havia tingut una imatge que fou cremada durant la darrera guerra; avui es pot veure una reproducció "in situ" en tela.
S'hi conserva també un Sant Josep de talla.
Hi ha una acta de donació de les relíquies del cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 per Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), Bisbe de Vic.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1208/rec/38
hi ha notícies que existia almenys des de 1796.
Després de la desamortització el mas va ser pres als frares i venut per l'Estat al senyor Castany, per la qual cosa la capella va quedar sense culte durant molts anys.
L'actual capella, substitueix a una d'anterior, i fou inaugurada pel cardenal Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908), bisbe de Barcelona el 8 de setembre de 1907 i dedicada a la Verge del Roser.
L'església fou renovada o ampliada després de la mal dita “Guerra Civil”, quan fou espoliada. Tothom té clar que el conflicte bèl·lic començava com a conseqüència de la sedició dels militars felsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República als que TOTS havien jurat lleialtat.
Ha tingut les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de les Victòries i de Sant Josep. De la Mare de Déu de les Victòries havia tingut una imatge que fou cremada durant la darrera guerra; avui es pot veure una reproducció "in situ" en tela.
S'hi conserva també un Sant Josep de talla.
Hi ha una acta de donació de les relíquies del cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 per Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), Bisbe de Vic.