Quan retratava aquesta casa d'exquisit disseny modernista, poc imaginava que malgrat ser-ne el promotor l’Alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905, Jaume Puxan Carbó ( 1855 - 1924), no es coneix l’autoria del projecte, que executava el contractista i mestre d'obres Josep Cabruja i Feliu.
Els ‘tècnic’ hi veuen influències de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu més senzill.
La descripció ens diu ; casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la més convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de maó amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.
![]()
El primer pis és el més característic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant típiques del modernisme, i finestres centrals més convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de ceràmica de color verd. La façana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de maó vist.
Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Els ‘tècnic’ hi veuen influències de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu més senzill.
La descripció ens diu ; casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la més convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de maó amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.
El primer pis és el més característic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant típiques del modernisme, i finestres centrals més convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de ceràmica de color verd. La façana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de maó vist.
Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.