Patrimoni Gencat ens explica que hom ha suposat uns orígens medievals al santuari de Sant Joan de l'Erm, no hi ha però, documentació d'aquesta època que en parli d'una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l'incendi de 1936 semblava més aviat datable de l'edat moderna.
![]()
Conservava aquesta imatge el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mai de 2019 ), al que Catalunya ja no li ho podrà agrair mai.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La importància del santuari radicava en el fet que era travessat per l'antic camí públic que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. L'esment explícit més antic que coneixem de l'hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d'hospital i lloc d'acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L'any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15619
El Santuari de Sant Joan de l'Erm Nou s'edificà poc després d'acabar el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , al Pla de la Basseta, a uns 5 kms. De l'emplaçament de l'antic santuari destruït en el decurs d’aquell acte criminal que els guanyadors qualificaven – i qualifiquen - com “ guerra civil”.
Aquest santuari gaudia d'una llarga tradició tan en la comarca del Pallars com en la de l'Alt Urgell, ja que es trobava situat en el límit d'ambdues. El fet que el nou santuari s'edifiqués en el Pla de la Basseta i no en el seu antic emplaçament produí certa consternació entre la gent del Pallars per que perdien el predomini sobre el santuari, l'anterior es trobava ben be dintre dels límits de la comarca.
![]()
L’edifici va ser completat l’any 1959 per l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987)
![]()
https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=253
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La importància del santuari radicava en el fet que era travessat per l'antic camí públic que unia l'Alt Urgell amb el Pallars Sobirà. L'esment explícit més antic que coneixem de l'hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d'hospital i lloc d'acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L'any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15619
El Santuari de Sant Joan de l'Erm Nou s'edificà poc després d'acabar el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , al Pla de la Basseta, a uns 5 kms. De l'emplaçament de l'antic santuari destruït en el decurs d’aquell acte criminal que els guanyadors qualificaven – i qualifiquen - com “ guerra civil”.
Aquest santuari gaudia d'una llarga tradició tan en la comarca del Pallars com en la de l'Alt Urgell, ja que es trobava situat en el límit d'ambdues. El fet que el nou santuari s'edifiqués en el Pla de la Basseta i no en el seu antic emplaçament produí certa consternació entre la gent del Pallars per que perdien el predomini sobre el santuari, l'anterior es trobava ben be dintre dels límits de la comarca.
L’edifici va ser completat l’any 1959 per l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987)
