Patrimoni Gencat ens diu que la Porxada és l'obra de més ressonància de tots les obres fetes el segle XVI a Granollers.
Fou construïda el 1586-7 pel mestre d'obres Bartomeu Brufat, per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat granollerina.
Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda quotidiana.
A finals del segle XIX van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en restaurar-la.
![]()
Conservava aquesta imatge el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mai de 2019 ), al que Catalunya ja no li ho podrà agrair mai.
El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig del 31 de maig.
El 1939 es va reconstruir i enretiraren els elements del mercat municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la columnata a la vista.
La Porxada és el monument més típic de la ciutat.
Edifici concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.
Les teules són de tipus careneres.
Els carreus són de la pedrera del Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).
A l'escaire SW de l'edifici trobem la mítica pedrera de l'Encant.
L'escut de la ciutat adossat a una columna (partit en faixa; 1, una gralla 2, Aragó)
Fou construïda el 1586-7 pel mestre d'obres Bartomeu Brufat, per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat granollerina.
Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda quotidiana.
A finals del segle XIX van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en restaurar-la.
El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig del 31 de maig.
El 1939 es va reconstruir i enretiraren els elements del mercat municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la columnata a la vista.
La Porxada és el monument més típic de la ciutat.
Edifici concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.
Les teules són de tipus careneres.
Els carreus són de la pedrera del Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).
A l'escaire SW de l'edifici trobem la mítica pedrera de l'Encant.
L'escut de la ciutat adossat a una columna (partit en faixa; 1, una gralla 2, Aragó)