Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html
Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3812/rec/3
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3910/rec/75 Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4316/rec/116 Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol
https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas
Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella.
L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espany, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.
Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.
Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.
https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas
Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella.
L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espany, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.
Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.