L’enciclopèdia Catalana ens diu de Reguard; Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), enlairat a 812 m alt. a l’esquerra del Flamisell, al S de Lluçà. Havia estat possessió dels comtes de Pallars.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
NO en diuen res els amics de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Senterada
La Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949), en el seu llibre "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 64-66, ens diu ; la porta, que havia d’estar tancada segons el nostre informador, resta oberta. Hi ha un cordill a terra a tocar del llindar.
En entrar a l’espai reduït, que resumeix una petita nau, em criden l’atenció els brots que han nascut a terra. L’altar té quatre columnetes i un sant de guix. Es troba cobert amb estovalles apedaçades de fil bast, que sostenen l’adorn de flors artificials i un faristol rudimentari, de fusta.
La part conservada de l’interior està pintada amb l’antic blauet. Hi ha sagristia darrere de l’altar. És minúscula, però encara posseeix un alçador de fusta amb dos graons i dues cadiretes de boga. […]
A fora de l’església, una porta dóna a un recinte envaït per l’herba; impossible de passar-hi. Devia tractar-se del cementiri. Unes flors de plàstic oblidades així semblen indicar-ho. […]
No trobava cap dada que expliques les millores que manifestament s’han dut a terme, i de les que en dóna constància el magnífic treball fotogràfic del Josep Vives Domingo.
![]()
![]()
Reguard, Senterada, el Pallars jussà, Lleida,.., necessiten que més enllà de les paraules, s’endegui des de l’Administració, una acció decidida per recuperar el nostre patrimoni històric i/o artístic.
Com diuen, i manifestament no fan des del REINO DE ESPAÑA, OBRAS SON AMORES Y NO BUENAS RAZONES.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.
NO en diuen res els amics de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Senterada
La Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949), en el seu llibre "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 64-66, ens diu ; la porta, que havia d’estar tancada segons el nostre informador, resta oberta. Hi ha un cordill a terra a tocar del llindar.
En entrar a l’espai reduït, que resumeix una petita nau, em criden l’atenció els brots que han nascut a terra. L’altar té quatre columnetes i un sant de guix. Es troba cobert amb estovalles apedaçades de fil bast, que sostenen l’adorn de flors artificials i un faristol rudimentari, de fusta.
La part conservada de l’interior està pintada amb l’antic blauet. Hi ha sagristia darrere de l’altar. És minúscula, però encara posseeix un alçador de fusta amb dos graons i dues cadiretes de boga. […]
A fora de l’església, una porta dóna a un recinte envaït per l’herba; impossible de passar-hi. Devia tractar-se del cementiri. Unes flors de plàstic oblidades així semblen indicar-ho. […]
No trobava cap dada que expliques les millores que manifestament s’han dut a terme, i de les que en dóna constància el magnífic treball fotogràfic del Josep Vives Domingo.
Reguard, Senterada, el Pallars jussà, Lleida,.., necessiten que més enllà de les paraules, s’endegui des de l’Administració, una acció decidida per recuperar el nostre patrimoni històric i/o artístic.
Com diuen, i manifestament no fan des del REINO DE ESPAÑA, OBRAS SON AMORES Y NO BUENAS RAZONES.