El Joan Dalmau Juscafresa en feia arribar una fotografia, amb aquest peu informatiu:
![]()
1911- 1936 Façana principal del col·legi comercial de Sant Narcís, posteriorment col·legi La Salle, a l'encreuament dels carrers Migdia i Joan Baptiste la Salle. foto Valenti Fargnoli Lannetta, CRDI arxiu ajuntament.
Llegia al Diari de Girona: https://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2005-10-30_SUP_2005-10-23_00_04_42_dominical.pdf
El 23 de juny de 1905, sis germans de les Escoles Cristianes fundaven una comunitat a Girona. Tots sis eren francesos –Sardien, Lorique de la Croix, Imnémond, Jodars, Sédulphe, Prosper, Senode Auguste eren els seus noms religiosos– i tenien la intenció d’obrir un col·legi a la ciutat, com altres germans de La Salle ja havien fet en altres localitats gironines –els centres de Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners, per exemple, són més antics que el de Girona–. La iniciativa d’instal·larse a Girona havia estat de Frère Surance, visitador del Districte de Béziers, i va ser el Frère Senateur Isidore qui va llogar una casa al número 50 del carrer de la Rutlla, propietat de Laura Ballester, per instal·lar-hi el centre.
Durant el primer any, però, l’immoble va ser únicament la residència dels germans, perquè l’aleshores bisbe de Girona, Tomàs Sivilla Gener (Calella, 18 d’octubre de 1817 - Gerona, 8 de gener de 1906) , no va autoritzar l’obertura del col·legi.
El 2 de gener de 1906 mor el Bisbe Sivilla i el vicari capitular successor, Mossèn Josep Matas, autoritza el 29 de març l’obertura de l’escola, sota l’advocació de Sant Narcís. En el canvi de parer de les autoritats religioses gironines hi van influir la petició del rector de la parròquia del Mercadal i d’algunes persones influents de la ciutat, així com les necessitats educatives del barri, en aquell moment allunyat del centre de la ciutat. D’aquesta manera, a principis de setembre de 1906 començaven les classes al Colegio de San Narciso a cargo de los Hermanos de las Escuelas Cristianas. Aquesta era la denominació que apareixia en els anuncis que aquell mateix setembre explicaven, des de la portada del Diari de Girona, que «el Colegio de San Narciso inaugurado á primeros del presente mes de septiembre cuenta ya con un número bastante crecido de alumnos. Su situación calle de la Rutlla, núm 50 es inmejorable por sus condiciones higiénicas. Se admiten externos, vigilados, y medio pensionistas, se da enseñanza de Párvulos y Primaria en sus tres grados: Elemental, Medio y Superior. Los señores Padres que quieren proporcionar á sus hijos á la vez que una buena educación, una enseñanza sólida, hallarán en este colegio todo cuanto desean. Además se darán conferencias de los idiomas Francés, Inglés y Alemán y por la noche lecciones de dibujo y contabilidad. Para más informes pedir prospectos a la Dirección del Colegio». Aquell primer curs, el centre –que tenia com a titular legal el veterinari gironí Josep Gimbernat– tindria 75 alumnes, 24 d’ells de l’escola nocturna.
Durant els anys següents, el col·legi de La Salle a Girona va anar consolidant la seva activitat educativa i va aconseguir convèncer els gironins de la bondat dels seus mètodes, com ho demostra que a principis de la dècada dels anys 20 ja se superaven els 300 alumnes. Aquest increment del nombre d’estudiants va portar els responsables de la comunitat a plantejar-se la necessitat d’ampliar l’espai disponible. Així, l’any 1924 arribava un nou director al col·legi, el germà Josbert Arsène, amb l’objectiu bàsic de construir un nou centre. Les obres van començar l’1 de març del 1925 en uns terrenys de la cantonada dels actuals carrers Migdia i Sant Joan Baptista de la Salle –al mateix indret on encara és ara– i el 16 de setembre de 1926, en l’inici del curs 1926-1927, els estudiants –un total de 399– ja començaven les classes al nou edifici.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girona&page=79&pos=781
Esteve Corredor, Josep → / Giralt Casadesús, Ricard → (reforma) / Soler Pinadell, Mario →
![]()
Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965)
![]()
Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 — Barcelona, 28 d'abril de 1970)
Mario Soler Pinadell ( Girona , 1929- 1983 ) http://www.girona.cat/adminwebs/docs/m/e/memoria_l.pdf Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com
1925-1926 / 1936 ref. / 1955 ref. / 1990 ref.
L'any 1910 el governador civil de Girona demana i obté del bisbat una informació sobre les comunitats religioses establertes a la ciutat, i d'ella se'n desprèn que els germans de les Escoles Cristianes hi son des del 1905. En aquesta data havia arribat un reduït grup de religiosos que va sol·licitar autorització per obrir-hi un col·legi. De moment se'ls concedeix permís per a una residència, que al cap d’un any ja es converteix en el primer col·legi Sant Narcís, al carrer de la Rutlla, on troben acollida els nens i nois d'aquell barri aleshores extrem de la ciutat.
Després de vint anys, i ja amb quasi quatre-cents alumnes, el local resulta insuficient. L'any 1926 Josep Esteve Corredor construeix al carrer Migdia el nou edifici (projecte de febrer 1926) destinat a escola i residència, que rebrà el nom d'Escoles Cristianes de La Salle.
Entre el 7 de setembre de 1936 i el 30 de juny de 1937 l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús duu a terme algunes reformes per convertir-la en l'Escola Pública Karl Marx.
En el decurs dels anys, el col·legi conegut popularment com la Salle passa per successives fases de creixement, i no fa més que augmentar progressivament la seva influència en els àmbits educatiu, però també religiós, cultural, esportiu i associatiu de la ciutat. L'any 1955 es duen a terme unes primeres obres d'ampliació de l'edifici. El 1990 és completament reformat.
Edifici situat a l'encreuament entre el carrer Migdia i el carrer de La Salle, al qual ha donat nom. De la planta baixa i pis originals s'ha passat, després de successives ampliacions, als quatre pisos actuals. La façana principal, oberta a la cantonada, presenta composició simètrica d'obertures allindades; les reformes han fet desaparèixer l'òcul que coronava la porta d'entrada.
L'any 1936 en el marc de la política escolar endegada per la II República, tant de construcció de noves escoles com d'adaptació i municipalització de les existents, Ricard Giralt reforma l'edifici: "..se han aprovechado las clases de la planta baja y se han construido aulas en la planta piso, creando de nuevas para lo cual se derribaron los antiguos locales destinados a dormitorios de la comunidad religiosa. Se ha dotado de una gran sala destinada a conferencias, cinema y teatro, aparte de nuevas instalaciones sanitarias de que antes carecía .."
L'edifici original ha estat reformat i ampliat successivament per adaptar-se a les noves necessitats escolars.
Algú té imatges del període en que l’escola de la Salle estava al carrer de la Rutlla?. Agrairem la tramesa a l’email coneixercatalunya@gmail.com
N’havíem publicat algunes dades a : http://relatsencatala.cat/relat/collegi-la-salle-girona/1060830
Ajudeu-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, per als catalans és un deure ètic
El text en llengua castellana el reproduïm per deixar constància històrica de l’afirmació del rei mentider: https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html
Llegia al Diari de Girona: https://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2005-10-30_SUP_2005-10-23_00_04_42_dominical.pdf
El 23 de juny de 1905, sis germans de les Escoles Cristianes fundaven una comunitat a Girona. Tots sis eren francesos –Sardien, Lorique de la Croix, Imnémond, Jodars, Sédulphe, Prosper, Senode Auguste eren els seus noms religiosos– i tenien la intenció d’obrir un col·legi a la ciutat, com altres germans de La Salle ja havien fet en altres localitats gironines –els centres de Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners, per exemple, són més antics que el de Girona–. La iniciativa d’instal·larse a Girona havia estat de Frère Surance, visitador del Districte de Béziers, i va ser el Frère Senateur Isidore qui va llogar una casa al número 50 del carrer de la Rutlla, propietat de Laura Ballester, per instal·lar-hi el centre.
Durant el primer any, però, l’immoble va ser únicament la residència dels germans, perquè l’aleshores bisbe de Girona, Tomàs Sivilla Gener (Calella, 18 d’octubre de 1817 - Gerona, 8 de gener de 1906) , no va autoritzar l’obertura del col·legi.
El 2 de gener de 1906 mor el Bisbe Sivilla i el vicari capitular successor, Mossèn Josep Matas, autoritza el 29 de març l’obertura de l’escola, sota l’advocació de Sant Narcís. En el canvi de parer de les autoritats religioses gironines hi van influir la petició del rector de la parròquia del Mercadal i d’algunes persones influents de la ciutat, així com les necessitats educatives del barri, en aquell moment allunyat del centre de la ciutat. D’aquesta manera, a principis de setembre de 1906 començaven les classes al Colegio de San Narciso a cargo de los Hermanos de las Escuelas Cristianas. Aquesta era la denominació que apareixia en els anuncis que aquell mateix setembre explicaven, des de la portada del Diari de Girona, que «el Colegio de San Narciso inaugurado á primeros del presente mes de septiembre cuenta ya con un número bastante crecido de alumnos. Su situación calle de la Rutlla, núm 50 es inmejorable por sus condiciones higiénicas. Se admiten externos, vigilados, y medio pensionistas, se da enseñanza de Párvulos y Primaria en sus tres grados: Elemental, Medio y Superior. Los señores Padres que quieren proporcionar á sus hijos á la vez que una buena educación, una enseñanza sólida, hallarán en este colegio todo cuanto desean. Además se darán conferencias de los idiomas Francés, Inglés y Alemán y por la noche lecciones de dibujo y contabilidad. Para más informes pedir prospectos a la Dirección del Colegio». Aquell primer curs, el centre –que tenia com a titular legal el veterinari gironí Josep Gimbernat– tindria 75 alumnes, 24 d’ells de l’escola nocturna.
Durant els anys següents, el col·legi de La Salle a Girona va anar consolidant la seva activitat educativa i va aconseguir convèncer els gironins de la bondat dels seus mètodes, com ho demostra que a principis de la dècada dels anys 20 ja se superaven els 300 alumnes. Aquest increment del nombre d’estudiants va portar els responsables de la comunitat a plantejar-se la necessitat d’ampliar l’espai disponible. Així, l’any 1924 arribava un nou director al col·legi, el germà Josbert Arsène, amb l’objectiu bàsic de construir un nou centre. Les obres van començar l’1 de març del 1925 en uns terrenys de la cantonada dels actuals carrers Migdia i Sant Joan Baptista de la Salle –al mateix indret on encara és ara– i el 16 de setembre de 1926, en l’inici del curs 1926-1927, els estudiants –un total de 399– ja començaven les classes al nou edifici.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girona&page=79&pos=781
Esteve Corredor, Josep → / Giralt Casadesús, Ricard → (reforma) / Soler Pinadell, Mario →
Mario Soler Pinadell ( Girona , 1929- 1983 ) http://www.girona.cat/adminwebs/docs/m/e/memoria_l.pdf Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com
1925-1926 / 1936 ref. / 1955 ref. / 1990 ref.
L'any 1910 el governador civil de Girona demana i obté del bisbat una informació sobre les comunitats religioses establertes a la ciutat, i d'ella se'n desprèn que els germans de les Escoles Cristianes hi son des del 1905. En aquesta data havia arribat un reduït grup de religiosos que va sol·licitar autorització per obrir-hi un col·legi. De moment se'ls concedeix permís per a una residència, que al cap d’un any ja es converteix en el primer col·legi Sant Narcís, al carrer de la Rutlla, on troben acollida els nens i nois d'aquell barri aleshores extrem de la ciutat.
Després de vint anys, i ja amb quasi quatre-cents alumnes, el local resulta insuficient. L'any 1926 Josep Esteve Corredor construeix al carrer Migdia el nou edifici (projecte de febrer 1926) destinat a escola i residència, que rebrà el nom d'Escoles Cristianes de La Salle.
Entre el 7 de setembre de 1936 i el 30 de juny de 1937 l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús duu a terme algunes reformes per convertir-la en l'Escola Pública Karl Marx.
En el decurs dels anys, el col·legi conegut popularment com la Salle passa per successives fases de creixement, i no fa més que augmentar progressivament la seva influència en els àmbits educatiu, però també religiós, cultural, esportiu i associatiu de la ciutat. L'any 1955 es duen a terme unes primeres obres d'ampliació de l'edifici. El 1990 és completament reformat.
Edifici situat a l'encreuament entre el carrer Migdia i el carrer de La Salle, al qual ha donat nom. De la planta baixa i pis originals s'ha passat, després de successives ampliacions, als quatre pisos actuals. La façana principal, oberta a la cantonada, presenta composició simètrica d'obertures allindades; les reformes han fet desaparèixer l'òcul que coronava la porta d'entrada.
L'any 1936 en el marc de la política escolar endegada per la II República, tant de construcció de noves escoles com d'adaptació i municipalització de les existents, Ricard Giralt reforma l'edifici: "..se han aprovechado las clases de la planta baja y se han construido aulas en la planta piso, creando de nuevas para lo cual se derribaron los antiguos locales destinados a dormitorios de la comunidad religiosa. Se ha dotado de una gran sala destinada a conferencias, cinema y teatro, aparte de nuevas instalaciones sanitarias de que antes carecía .."
L'edifici original ha estat reformat i ampliat successivament per adaptar-se a les noves necessitats escolars.
Algú té imatges del període en que l’escola de la Salle estava al carrer de la Rutlla?. Agrairem la tramesa a l’email coneixercatalunya@gmail.com
N’havíem publicat algunes dades a : http://relatsencatala.cat/relat/collegi-la-salle-girona/1060830
Ajudeu-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, per als catalans és un deure ètic
El text en llengua castellana el reproduïm per deixar constància històrica de l’afirmació del rei mentider: https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html