A l’Estudi de la Masia Catalana, trobava una imatge ‘ noies davant de les Escanes de Vidrà’, datada entre 1890 i 1936, i obtinguda per ‘desconegut’, que atès el lloc podria ser Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona,1938).
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6549/rec/26
Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24757
Construcció dels segles XVIII amb algunes reformes al XIX. Malgrat tot, el topònim és anterior a aquestes dates. El seu emplaçament aïllat i la manca de zones de conreu àmplies foren, possiblement, el motiu de l'abandonament d'aquesta com a explotació agrària. Actualment és una segona residència sense cap funció de pagès. Ha estat objecte de restauració, especialment la teulada, per la qual cosa s'han emprat materials moderns que desllueixen lleugerament el conjunt.
Les Escanes és un indret molt freqüentat pels pintors i és tema d'una immensa quantitat d'olis.
Masia de planta rectangular, amb la façana principal al sud-est. Consta d'una planta baixa destinat a hàbitat i cabana i d'un sol pis destinat a hàbitat i petita galeria oberta. Els materials constrictius emprats són la pedra lligada amb argamassa, que en recobreix part de la façana principal, mentre la resta és de pedra vista. La coberta, de dues vessants, és de teula àrab. L'embigat és de roure, perfectament visible. L'estructura interior ha estat lleugerament adaptada a les necessitats de segona residència. La prolongació de la casa per la part sud oest amb la construcció d'un cobert, amb el llarg vessant de la façana, l'hi dóna un aire pintoresc.
Hom pensa que el topònim por derivar de la presència en aquest de L'espelta petita (Triticum monococcum) coneguda també com escaña/escanya
Avui la denominació és el Bisaura, subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà.
La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona.
Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona, 1938), ens deixava un valuosíssim llegat fotogràfic. Retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, en el període 1890-1930, entre altres “ vista parcial de la masia Coll de Vidrà’.
![]()
https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Rifa-Anglada-Cintet
Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24757
Construcció dels segles XVIII amb algunes reformes al XIX. Malgrat tot, el topònim és anterior a aquestes dates. El seu emplaçament aïllat i la manca de zones de conreu àmplies foren, possiblement, el motiu de l'abandonament d'aquesta com a explotació agrària. Actualment és una segona residència sense cap funció de pagès. Ha estat objecte de restauració, especialment la teulada, per la qual cosa s'han emprat materials moderns que desllueixen lleugerament el conjunt.
Les Escanes és un indret molt freqüentat pels pintors i és tema d'una immensa quantitat d'olis.
Masia de planta rectangular, amb la façana principal al sud-est. Consta d'una planta baixa destinat a hàbitat i cabana i d'un sol pis destinat a hàbitat i petita galeria oberta. Els materials constrictius emprats són la pedra lligada amb argamassa, que en recobreix part de la façana principal, mentre la resta és de pedra vista. La coberta, de dues vessants, és de teula àrab. L'embigat és de roure, perfectament visible. L'estructura interior ha estat lleugerament adaptada a les necessitats de segona residència. La prolongació de la casa per la part sud oest amb la construcció d'un cobert, amb el llarg vessant de la façana, l'hi dóna un aire pintoresc.
Hom pensa que el topònim por derivar de la presència en aquest de L'espelta petita (Triticum monococcum) coneguda també com escaña/escanya
Avui la denominació és el Bisaura, subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà.
La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona.
Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona, 1938), ens deixava un valuosíssim llegat fotogràfic. Retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, en el període 1890-1930, entre altres “ vista parcial de la masia Coll de Vidrà’.
