A l’Estudi de la Masia Catalana, trobava una imatge ‘ homes pescant davant el molí nou de Vidrà’ , datada entre 1890 i 1936, i obtinguda per ‘desconegut’, que atès el lloc podria ser Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona,1938).
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5435/rec/21
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7651/rec/27
Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24755
L'existència de molins a les ribes dels principals rius del Vidranès és coneguda des de la baixa edat mitja. Des dels seus inicis sempre havien estat, com arreu, de titularitat senyorial. El molí Nou, possiblement adscrit al castell de Milany, és el successor d'aquells molins medievals, tot i que els seus murs daten del segle XVI al XVIII. Els avenços tècnics, d'ençà la Revolució Industrial, i els seus emplaçaments en llocs aïllats, foren la causa principal del seu abandonament. El molí Nou, per la seva part, és de cronologia incerta, tot i que, ben segur, va perdre la seva funció al segle XIX. Malgrat el seu lamentable estat de conservació, aquest esdevé un excel·lent exemple per estudiar aquesta mena de construccions.
Construcció de planta complexa i irregular, resultat del creixement l'edifici principal. El material constructiu bàsic és la pedra. El complex consta de dos molins situats a la confluència de la riera de Sant Bartomeu i el riu Gest. Tot i el seu estat d'abandonament, es pot apreciar perfectament el funcionament dels dos molins. Així, hi podem veure el rec, les moles, i el desaigüi. Són destacables les arcades dels desaigües d'ambdós molins, perfectament conservades. L'estat enrunat en el que es troben els dos edificis dificulta la reproducció completa de llurs plantes (especialment en el molí...
Avui la denominació és el Bisaura, subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà.
La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona
Quan al Jacint 'Cintet' Rifà Anglada, defensen que ni l'home ni la seva obra, han estat reconeguts com caldria, també a Catalunya, ens cal esmenar moltes ‘errades’ per acció u omissió, oi?:
![]()
https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Rifa-Anglada-Cintet
e
Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24755
L'existència de molins a les ribes dels principals rius del Vidranès és coneguda des de la baixa edat mitja. Des dels seus inicis sempre havien estat, com arreu, de titularitat senyorial. El molí Nou, possiblement adscrit al castell de Milany, és el successor d'aquells molins medievals, tot i que els seus murs daten del segle XVI al XVIII. Els avenços tècnics, d'ençà la Revolució Industrial, i els seus emplaçaments en llocs aïllats, foren la causa principal del seu abandonament. El molí Nou, per la seva part, és de cronologia incerta, tot i que, ben segur, va perdre la seva funció al segle XIX. Malgrat el seu lamentable estat de conservació, aquest esdevé un excel·lent exemple per estudiar aquesta mena de construccions.
Construcció de planta complexa i irregular, resultat del creixement l'edifici principal. El material constructiu bàsic és la pedra. El complex consta de dos molins situats a la confluència de la riera de Sant Bartomeu i el riu Gest. Tot i el seu estat d'abandonament, es pot apreciar perfectament el funcionament dels dos molins. Així, hi podem veure el rec, les moles, i el desaigüi. Són destacables les arcades dels desaigües d'ambdós molins, perfectament conservades. L'estat enrunat en el que es troben els dos edificis dificulta la reproducció completa de llurs plantes (especialment en el molí...
Avui la denominació és el Bisaura, subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà.
La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona
Quan al Jacint 'Cintet' Rifà Anglada, defensen que ni l'home ni la seva obra, han estat reconeguts com caldria, també a Catalunya, ens cal esmenar moltes ‘errades’ per acció u omissió, oi?:
e