Havíem ‘posat en valor’ la ceràmica com element publicitari a Blanes, i arreu de Catalunya, i el Joan Portas Perpiña, ampliava l’espectre a la imagineria religiosa amb una imatge de la Mare de Déu del Vilar, de la que diu és tot un símbol de Blanes.
![]()
Es pot ser creient o no, però poca és la gent que no li tingui una consideració especial.
La primera notícia que es té és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar, va obligar el rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Tot i això, existeix la tradició segons la qual la imatge hauria estat trobada per una pastoreta en la propietat del Mas Vilà, dins d’una cova, a prop de la font de l’actual santuari el dia 5 d’agost de l’any 1012, mentre pasturava el ramat.
Alguns estudis sobre la talla romànica, la ubiquen, però, a la meitat del segle XIII.
L'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612.
Des del 1665, quan es va acabar la reforma de la capella, es va establir la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.
Del segle XVII al XIX han estat vàries les vegades que la imatge de la Verge ha estat portada a la vila en processó i tornada al Vilar per pestes, pandèmies, sequeres, conflictes bèl·lics... Cal destacar els "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (Guerra Gran, 1795). Hi ha la creença que després d'aquesta promesa l'exèrcit francès no va poder travessar les aigües del riu Fluvià.
El setembre de 1934, i per celebrar l'èxit de la seva obra "El rem de trenta-quatre", Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) va portar el rem al Vilar.
L’ edifici fou incendiat l'any 1936, i va ser restaurat després de la victòria dels sediciosos feixistes, episodi que es qualificaria pels guanyadors com ‘la Guerra Civil’, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) i decorat amb ceràmiques de Josep Roig Ginestós ( l’Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993) .
![]()
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053076.xml
![]()
http://www.ceramicaroig.com/?page=historia
Quan a la imatge, hom suposa que es va continuar venerant a l’església de Blanes i que, enterrada en temps de guerra, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens Telarroja ( Tordera , el Maresme, 2.12.1908 + Blanes, la Selva, 30 de julio6 de 1936), declarat beat el 13.10.2013 pel Sant Pare , Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936) que prenia el nom de Francesc.
![]()
http://federaciocristians.cat/index.php/ca/beats-de-la-federacio/biografies/item/244-sebasti%C3%A0-llorens-i-telarroja
El 1955 es va celebrar la coronació de la imatge de la Verge, amb una gran festa per a l'ocasió.
Diu una llegenda que una vegada un soldat francès va riure’s de la imatge i va dir que no passava de ser un bocí de fusta, clavant-li l’ungla a la cara.
De cop i volta es va quedar cec i mai més va recobrar la vista.
Va viure de demanar caritat pels carrers de Blanes.
-----
No li escau gaire a la Mare de Deu en general, i a la del Vilar en particular, aquest paper venjatiu; la ciutadania té o tenia una imatge de la Mare de Deu com mitjancera de la humanitat.
L’església catòlica catalana, malgrat mantenir l’obediència a Roma`, està ‘políticament’ subjecta a l’Església nacionalcatòlica , i pateix com aquella els efectes de una laïcització que posa en risc la continuïtat de la mateixa pràctica religiosa.
Es pot ser creient o no, però poca és la gent que no li tingui una consideració especial.
La primera notícia que es té és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar, va obligar el rector de Blanes a oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc. Tot i això, existeix la tradició segons la qual la imatge hauria estat trobada per una pastoreta en la propietat del Mas Vilà, dins d’una cova, a prop de la font de l’actual santuari el dia 5 d’agost de l’any 1012, mentre pasturava el ramat.
Alguns estudis sobre la talla romànica, la ubiquen, però, a la meitat del segle XIII.
L'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612.
Des del 1665, quan es va acabar la reforma de la capella, es va establir la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.
Del segle XVII al XIX han estat vàries les vegades que la imatge de la Verge ha estat portada a la vila en processó i tornada al Vilar per pestes, pandèmies, sequeres, conflictes bèl·lics... Cal destacar els "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (Guerra Gran, 1795). Hi ha la creença que després d'aquesta promesa l'exèrcit francès no va poder travessar les aigües del riu Fluvià.
El setembre de 1934, i per celebrar l'èxit de la seva obra "El rem de trenta-quatre", Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) va portar el rem al Vilar.
L’ edifici fou incendiat l'any 1936, i va ser restaurat després de la victòria dels sediciosos feixistes, episodi que es qualificaria pels guanyadors com ‘la Guerra Civil’, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) i decorat amb ceràmiques de Josep Roig Ginestós ( l’Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993) .
Quan a la imatge, hom suposa que es va continuar venerant a l’església de Blanes i que, enterrada en temps de guerra, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens Telarroja ( Tordera , el Maresme, 2.12.1908 + Blanes, la Selva, 30 de julio6 de 1936), declarat beat el 13.10.2013 pel Sant Pare , Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936) que prenia el nom de Francesc.
El 1955 es va celebrar la coronació de la imatge de la Verge, amb una gran festa per a l'ocasió.
Diu una llegenda que una vegada un soldat francès va riure’s de la imatge i va dir que no passava de ser un bocí de fusta, clavant-li l’ungla a la cara.
De cop i volta es va quedar cec i mai més va recobrar la vista.
Va viure de demanar caritat pels carrers de Blanes.
-----
No li escau gaire a la Mare de Deu en general, i a la del Vilar en particular, aquest paper venjatiu; la ciutadania té o tenia una imatge de la Mare de Deu com mitjancera de la humanitat.
L’església catòlica catalana, malgrat mantenir l’obediència a Roma`, està ‘políticament’ subjecta a l’Església nacionalcatòlica , i pateix com aquella els efectes de una laïcització que posa en risc la continuïtat de la mateixa pràctica religiosa.