http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7674/rec/13
L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1897 i 1936, la finca coneguda com ‘ el Mas’ i/o Mas Duran de la que a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html en diuen ; "el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom.
http://www.favsq.org/historia/masies.html
Està documentada des de 1641 en els fogatges.
El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell. Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.
Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó.
La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs.
Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.
Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat MOLT precari de conservació, el que fa mal pensar en que estem davant del darrer pas, abans del seu enderrocament. Si Déu, i/o alguna administració no ho evita, clar.
Fotografia. DagafeSQV
A nivell català s’hauria de crear una ‘distinció’ per reconèixer la perversitat tant de persones físiques com jurídiques en relació al patrimoni històric, des del Diari de Castellar del Vallès, els postulem al premi ‘ Destralers de Catalunya’. Pensem però, en alguna ‘medalla’ o fins alguna ‘creu’, que us sembla?.
L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1897 i 1936, la finca coneguda com ‘ el Mas’ i/o Mas Duran de la que a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html en diuen ; "el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom.
http://www.favsq.org/historia/masies.html
Està documentada des de 1641 en els fogatges.
El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres. La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell. Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.
Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó.
La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs.
Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.
Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat MOLT precari de conservació, el que fa mal pensar en que estem davant del darrer pas, abans del seu enderrocament. Si Déu, i/o alguna administració no ho evita, clar.
Fotografia. DagafeSQV
A nivell català s’hauria de crear una ‘distinció’ per reconèixer la perversitat tant de persones físiques com jurídiques en relació al patrimoni històric, des del Diari de Castellar del Vallès, els postulem al premi ‘ Destralers de Catalunya’. Pensem però, en alguna ‘medalla’ o fins alguna ‘creu’, que us sembla?.