El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la d’aquesta esglesiola, de la que en diuen a la pàgina del Consistori Municipal :
http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id345/capella-templaria-de-santa-magdalena.htm
![]()
![]()
La capella malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes); només una part de la nau es conserva.
La façana principal està feta amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres més o menys escairades que formen el dovellat. Teulada a dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb lloc per una sola campana.
La capella actualment forma par de les dependències privades d'una casa de pagés.
En excavacions recents es van trobar les restes humanes del que pot ser un monjo templer del segle XII. També es van trobar restes de ceràmica de principis del mateix segle. Les actuacions arqueològiques fetes darrerament han permès identificar la part més antiga de l’església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.
La capella forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès.
L'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses. Al llarg de la seva existència sempre ha tingut renom i fama de poder i riquesa.
A finals del segles XVII els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen la capella.
Com a conseqüència de l’absoluta ruïna dels comptes públics Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) l'any 1835) presenta la llei de desamortització dels bens eclesiàstics, la norma acomplia perfectament la tesis clàssica de ‘robar als pobres per a donar-ho als rics’. La capella, i tants i tants altres bens de l’església passen a mans de l'Estat. Que la posarà a la venda i serà comprada per un particular.
Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la mesa de l'altar i la campana passen a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità.
https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo09paso.htm
http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id345/capella-templaria-de-santa-magdalena.htm
La capella malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes); només una part de la nau es conserva.
La façana principal està feta amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres més o menys escairades que formen el dovellat. Teulada a dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb lloc per una sola campana.
La capella actualment forma par de les dependències privades d'una casa de pagés.
En excavacions recents es van trobar les restes humanes del que pot ser un monjo templer del segle XII. També es van trobar restes de ceràmica de principis del mateix segle. Les actuacions arqueològiques fetes darrerament han permès identificar la part més antiga de l’església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.
La capella forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès.
L'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses. Al llarg de la seva existència sempre ha tingut renom i fama de poder i riquesa.
A finals del segles XVII els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen la capella.
Com a conseqüència de l’absoluta ruïna dels comptes públics Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) l'any 1835) presenta la llei de desamortització dels bens eclesiàstics, la norma acomplia perfectament la tesis clàssica de ‘robar als pobres per a donar-ho als rics’. La capella, i tants i tants altres bens de l’església passen a mans de l'Estat. Que la posarà a la venda i serà comprada per un particular.
Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la mesa de l'altar i la campana passen a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità.
https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo09paso.htm