Josep M. Vilaró Faixedas publica una fotografia de l’ermita de de Santa Maria de Vallclara al terme de Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona.
![]()
L’esglesiola donà nom a aquest sector de les Guilleries. La trobem documentada d'ençà del 1166. Fou una mena de monestir, al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades.
Durant els segles XIV-XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres.
Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura de la junta amb dos obrers de la parròquia.
L'edifici fou reformat totalment al 1729, i l'any 1936 fou profanat i recentment s'ha restaurat construint la teulada de nou. També s'hi ha construït unes escales que ens menen al temple. Les reformes s'han fet arran de la urbanització establerta en un pla damunt l'església: Vall Clara.
Patrimoni Gencat ens diu ; la nau està orientada a llevant i presenta una llargada desmesurada.
![]()
Fotografia de Carme Torrents i Buixó . 1982
Als murs podem observar les diferents etapes constructives.
El portal es troba al mur de migdia, s'hi accedeix mitjançant graons, el portal és d'arc de mig punt, amb motllura i està emmarcat seguint un forma rectangular amb trencaaigües al damunt i pilastres als costats.
A ponent observem unes dovelles que indiquen l'existència d'una antiga obertura, possiblement, una porta la qual està situada a un metre del sòl.
A la part esquerre, assentat damunt el desnivell de la teulada, s'aixeca el campanar d'espadanya. Darrerament s'ha restaurat, per tant l'estat de conservació és bo.
L’esglesiola donà nom a aquest sector de les Guilleries. La trobem documentada d'ençà del 1166. Fou una mena de monestir, al segle XVIII estava a cura d'un sacerdot beneficiat i algunes Deodonades.
Durant els segles XIV-XV en tenia cura un monjo del monestir de Sant Pere de Casserres.
Al 1433 i després d'un plet els hi fou reconeguda la propietat al rector de Sant Andreu de Bancells, el qual en tingué cura de la junta amb dos obrers de la parròquia.
L'edifici fou reformat totalment al 1729, i l'any 1936 fou profanat i recentment s'ha restaurat construint la teulada de nou. També s'hi ha construït unes escales que ens menen al temple. Les reformes s'han fet arran de la urbanització establerta en un pla damunt l'església: Vall Clara.
Patrimoni Gencat ens diu ; la nau està orientada a llevant i presenta una llargada desmesurada.
Als murs podem observar les diferents etapes constructives.
El portal es troba al mur de migdia, s'hi accedeix mitjançant graons, el portal és d'arc de mig punt, amb motllura i està emmarcat seguint un forma rectangular amb trencaaigües al damunt i pilastres als costats.
A ponent observem unes dovelles que indiquen l'existència d'una antiga obertura, possiblement, una porta la qual està situada a un metre del sòl.
A la part esquerre, assentat damunt el desnivell de la teulada, s'aixeca el campanar d'espadanya. Darrerament s'ha restaurat, per tant l'estat de conservació és bo.