No li cridaven gaires coses l’atenció al Josep Salvany Blanch, en les seves visites a Sabadell:
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/SABADELL/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
![]()
L’any 1925 retratava l’ermita o església de Sant Nicolau.
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/053-A.htm
Conjunt eclesiàstic aïllat, integrat únicament per ermita de petites dimensions amb absis de planta rectangular (ambdós d’estil romànic de diferents èpoques)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27826
Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039; es tracta d'un testament jurat que féu Sendred, damunt l'altar de Sant Pau Apòstol de l'Església de Sant Feliu d'Arrahona.
L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès.
A partir del segle XIII, l'església caigué en decadència: era l'hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural.
Al segle XV l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern.
L'any 1815, la capella fou tancada al culte i finalment, l'any 1927, la Corporació Municipal acordà adquirir-la i l'any següent la reconstruí.
La Capella de Sant Nicolau es creu que era el braç dret de la creu de la Parròquia de Sant Feliu d'Arrahona. Està emplaçada sobre abundants restes romanes. Consta d'un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, té una volta de canó encanyissada i, en un extrem, un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral. El portal d'entrada a l'església es troba tapiat. Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s'obren dues finestres en forma de creu llatina; a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220587.xml
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans; hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important vil·la. Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV. Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga vil·la romana i de la qual és conservada la capella del transsepte de migjorn com a ermita de Sant Nicolau.
Aquesta parròquia incloïa dins el seu terme el nucli urbà de Sabadell, que s’anava formant al voltant del priorat de Sant Salvador d'Arraona, dependent de Santa Maria de l’Estany i situat a la dreta del Ripoll, església a la qual fou traslladada la parròquia d’Arraona el 1373. Al cap de pocs anys adoptà el nom de Sant Feliu de Sabadell.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/sant-nicolau-balco-de-sabadell.html
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/SABADELL/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
L’any 1925 retratava l’ermita o església de Sant Nicolau.
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/053-A.htm
Conjunt eclesiàstic aïllat, integrat únicament per ermita de petites dimensions amb absis de planta rectangular (ambdós d’estil romànic de diferents èpoques)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27826
Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039; es tracta d'un testament jurat que féu Sendred, damunt l'altar de Sant Pau Apòstol de l'Església de Sant Feliu d'Arrahona.
L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès.
A partir del segle XIII, l'església caigué en decadència: era l'hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural.
Al segle XV l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern.
L'any 1815, la capella fou tancada al culte i finalment, l'any 1927, la Corporació Municipal acordà adquirir-la i l'any següent la reconstruí.
La Capella de Sant Nicolau es creu que era el braç dret de la creu de la Parròquia de Sant Feliu d'Arrahona. Està emplaçada sobre abundants restes romanes. Consta d'un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, té una volta de canó encanyissada i, en un extrem, un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral. El portal d'entrada a l'església es troba tapiat. Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s'obren dues finestres en forma de creu llatina; a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220587.xml
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans; hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important vil·la. Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV. Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga vil·la romana i de la qual és conservada la capella del transsepte de migjorn com a ermita de Sant Nicolau.
Aquesta parròquia incloïa dins el seu terme el nucli urbà de Sabadell, que s’anava formant al voltant del priorat de Sant Salvador d'Arraona, dependent de Santa Maria de l’Estany i situat a la dreta del Ripoll, església a la qual fou traslladada la parròquia d’Arraona el 1373. Al cap de pocs anys adoptà el nom de Sant Feliu de Sabadell.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/sant-nicolau-balco-de-sabadell.html