Crisant Palau, publica unes fotografies de Can Camp , masia de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental.
![]()
![]()
Era al sud del nucli principal ametlletà, entre la carretera BP-1432, de la Garriga a Sant Feliu de Codines, i el barri de Can Diví, al mig del barri del mateix nom. Al seu entorn, en terres seves, va néixer als anys 60, el barri actual del mateix nom.
Les primeres referències del Mas Camp són de 1225, si bé és sabut que el 1375 es va abandonar a causa de l'epidèmia de pesta.
La història més recent situa la propietat de Can Camp, a començaments del segle XX, en mans de Sebastià Torres i Planas, un terratinent amb propietats a la Guinea espanyola.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – que els guanyadors qualificarien com “guerra civil espanyola” va ser col·lectivitzada i serví de casa de refugiats, en acabar retornà als seus antics propietaris. Heretà la propietat la seva filla única i soltera, Maria Teresa Torres i Rius qui la va mantenir com a explotació agrícola fins a l'any 1955 quan la va vendre a Juan de Orlandis Habsburgo -Lorena (1928-1977), i Hildegarda Bragagnolo i Daiqui Chevalier (1932-2001)., baronesa de Pinopar i coneguda popularment com "la baronessa".
Els nous propietaris varen continuar amb l'explotació fins a l'any 1958, en què començaren a vendre diferents porcions de terreny i acabaren urbanitzant totalment la finca l'any 1961.
Dins dels serveis de la urbanització, varen crear un club social. Amb tot, la mala gestió que sempre caracteritzà el matrimoni en els seus negocis i la mort de Juan de Orlandis l'any 1977, generaren fortes tensions amb els parcel·lis tes. Pressionada per les càrregues tributàries, la baronessa abandonà la casa pairal de Can Camp a començaments dels anys 80, i aquesta restà abandonada fins a l'any 2006, quan fou comprada per l'ajuntament per tal de dedicar-la a equipaments.
Després de presentar un pla de rehabilitació, la dificultat i cost de la seva recuperació varen aconsellar enderrocar l'edifici el 2008, restant dempeus només la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Camp.
![]()
https://commons.wikimedia.org/wiki/User:Amadalvarez
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Camp a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que el Senyor tingui en la seva glòria als que aixecaven Can Camps, els perdoni els seus pecats , i els donis la vida eterna.
Era al sud del nucli principal ametlletà, entre la carretera BP-1432, de la Garriga a Sant Feliu de Codines, i el barri de Can Diví, al mig del barri del mateix nom. Al seu entorn, en terres seves, va néixer als anys 60, el barri actual del mateix nom.
Les primeres referències del Mas Camp són de 1225, si bé és sabut que el 1375 es va abandonar a causa de l'epidèmia de pesta.
La història més recent situa la propietat de Can Camp, a començaments del segle XX, en mans de Sebastià Torres i Planas, un terratinent amb propietats a la Guinea espanyola.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – que els guanyadors qualificarien com “guerra civil espanyola” va ser col·lectivitzada i serví de casa de refugiats, en acabar retornà als seus antics propietaris. Heretà la propietat la seva filla única i soltera, Maria Teresa Torres i Rius qui la va mantenir com a explotació agrícola fins a l'any 1955 quan la va vendre a Juan de Orlandis Habsburgo -Lorena (1928-1977), i Hildegarda Bragagnolo i Daiqui Chevalier (1932-2001)., baronesa de Pinopar i coneguda popularment com "la baronessa".
Els nous propietaris varen continuar amb l'explotació fins a l'any 1958, en què començaren a vendre diferents porcions de terreny i acabaren urbanitzant totalment la finca l'any 1961.
Dins dels serveis de la urbanització, varen crear un club social. Amb tot, la mala gestió que sempre caracteritzà el matrimoni en els seus negocis i la mort de Juan de Orlandis l'any 1977, generaren fortes tensions amb els parcel·lis tes. Pressionada per les càrregues tributàries, la baronessa abandonà la casa pairal de Can Camp a començaments dels anys 80, i aquesta restà abandonada fins a l'any 2006, quan fou comprada per l'ajuntament per tal de dedicar-la a equipaments.
Després de presentar un pla de rehabilitació, la dificultat i cost de la seva recuperació varen aconsellar enderrocar l'edifici el 2008, restant dempeus només la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Camp.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Camp a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que el Senyor tingui en la seva glòria als que aixecaven Can Camps, els perdoni els seus pecats , i els donis la vida eterna.