El Pere Julià Subirana publica una fotografia a la pàgina Catalunya abans i ara del santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, del que ens diuen a :
![]()
http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-9.shtml
El 1864 es va construir l'ermita anomenada santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.
Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.
A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
A partir dels anys quaranta va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.
L'any 1962 es va establir com a parròquia i, a finals dels anys vuitanta, es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Mont_Carmel
El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel va ser obert l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
Es construí entre 1860 i 1864.
Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.
Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.
A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
El 1930 fou elevada a capella.
A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.
L'any 1962 es va establir com a parròquia. Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani.
![]()
El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l'arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996)quina memòria ha quedat ‘enterbolida’ per la seva suposada passivat davant les acusacions de pederàstia del rector de Vilobí d’Onyar.
http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-9.shtml
El 1864 es va construir l'ermita anomenada santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.
Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.
A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
A partir dels anys quaranta va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.
L'any 1962 es va establir com a parròquia i, a finals dels anys vuitanta, es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Mont_Carmel
El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel va ser obert l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.
Es construí entre 1860 i 1864.
Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.
Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.
A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.
El 1930 fou elevada a capella.
A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.
L'any 1962 es va establir com a parròquia. Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani.
