El Valentí Pons Toujouse en la seva pàgina https://vptmod.blogspot.com/ publica un documentat article – com tots els seus – sobre la Torre coneguda com Larrienaga, nom del propietari xilè que l’adquirí cap als anys vint del darrer segle.
La Torre que ara acull la Fundació Santa Teresa, va ser feta construir per Miquel Puig Amat entre els anys 1905 i 1906 de la mà de l’arquitecte Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953), arquitecte municipal durant molts anys de la veïna població d’El Vendrell.
![]()
![]()
http://www.fundaciosantateresa.org/arxius/petita_historia.pdf
Havia demanat dades a l’Ajuntament de Santa Oliva, que sembla no tenir gaire interès en qüestions de patrimoni històric.
http://relatsencatala.cat/relat/edifici-de-la-fundacio-santa-teresa-santa-oliva-el-penedes-jussa/1048277
Dèiem en el nostre post; inaugurada al juny de 1906, la propietat està situada a l’Avinguda de Santa Oliva, una part de les terres pertanyen al terme municipal del Vendrell i la resta amb l’edifici, al de Santa Oliva, la finca era propietat de Miquel Puig i Amat, la finca tenia una casa per al masover , i un llac amb un moli de vent i motor mogut per electricitat. Hi havia un magnífic jardí i a les terres s’hi cultivaven avellanes, oliveres i horta.
El colombià Rafael Larraniaga Zambrano, arribat des de Xile als inicis del segle XX, va adquirir la torre Puig, i la va fer reformar – per algun mestre i/o arquitecte que desconeixem hores d’ara - en estil modernista, així son de la seva època la casa principal, amb torratxa, i algunes de les construccions annexes, com un magatzem coronat amb un original 1920.
Afegim com hipòtesis, la possibilitat de que fos el mateix Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953)l’autor de la reforma. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38480
![]()
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-maria-barenys-i-gambs
Recuperar la ‘memòria del patrimoni històric de Catalunya ‘, és una feina si més no complicada; des de les opcions anticatalanes s’ha fet una excel·lent feina destructiva des del primer dia de la dictadura franquista fins avui mateix, des de les posicions que es defensen com ‘catalanes’ NO S’HA FET des de l’any 1978 ençà, la feina que caldria, i val a dir-ho l’excusa de les ‘urgències’ com a justificació de la inacció, no ‘cola’, oi?.
Entre els enemics declarats i els ‘amics tebis’, ho tenim complicat a Catalunya.
La Torre que ara acull la Fundació Santa Teresa, va ser feta construir per Miquel Puig Amat entre els anys 1905 i 1906 de la mà de l’arquitecte Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953), arquitecte municipal durant molts anys de la veïna població d’El Vendrell.
http://www.fundaciosantateresa.org/arxius/petita_historia.pdf
Havia demanat dades a l’Ajuntament de Santa Oliva, que sembla no tenir gaire interès en qüestions de patrimoni històric.
http://relatsencatala.cat/relat/edifici-de-la-fundacio-santa-teresa-santa-oliva-el-penedes-jussa/1048277
Dèiem en el nostre post; inaugurada al juny de 1906, la propietat està situada a l’Avinguda de Santa Oliva, una part de les terres pertanyen al terme municipal del Vendrell i la resta amb l’edifici, al de Santa Oliva, la finca era propietat de Miquel Puig i Amat, la finca tenia una casa per al masover , i un llac amb un moli de vent i motor mogut per electricitat. Hi havia un magnífic jardí i a les terres s’hi cultivaven avellanes, oliveres i horta.
El colombià Rafael Larraniaga Zambrano, arribat des de Xile als inicis del segle XX, va adquirir la torre Puig, i la va fer reformar – per algun mestre i/o arquitecte que desconeixem hores d’ara - en estil modernista, així son de la seva època la casa principal, amb torratxa, i algunes de les construccions annexes, com un magatzem coronat amb un original 1920.
Afegim com hipòtesis, la possibilitat de que fos el mateix Josep Maria Barenys Gambús (Barcelona, 1875- 1953)l’autor de la reforma. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38480
Recuperar la ‘memòria del patrimoni històric de Catalunya ‘, és una feina si més no complicada; des de les opcions anticatalanes s’ha fet una excel·lent feina destructiva des del primer dia de la dictadura franquista fins avui mateix, des de les posicions que es defensen com ‘catalanes’ NO S’HA FET des de l’any 1978 ençà, la feina que caldria, i val a dir-ho l’excusa de les ‘urgències’ com a justificació de la inacció, no ‘cola’, oi?.
Entre els enemics declarats i els ‘amics tebis’, ho tenim complicat a Catalunya.