L’Ángela Llop Farré retratava la façana de l’esglesiola de Sant Pere de les Destres , un petit poble del municipi d'Aiguamúrcia, a la comarca catalana de l'Alt Camp, que pertanyia a l'antic terme de l'Albà.
Quan al topònim trobava : Destres, els (Santes Creus) «orta dels Destres» (c. 459, 9V , segle XV), ho entenem en el sentit més clàssic‘hàbils, experts..’.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular d'una única nau, amb una petita sagristia de planta quadrada adossada al mur lateral dret. Té volta de canó en l'interior i teulada a dues vessants en l'exterior. A la façana es troba la porta d'accés d'arc de mig punt i una petita obertura circular en la part superior, únic punt d’il•luminació de l'església. Un petit espadat s'aixeca en el vèrtex de la façana. L'obra, de pedra, està arrebossada i pintada.
![]()
Originàriament romànica, apareix documentada l'any 1388, l'església de Sant Pere tenia el cementiri al seu costat, on eren enterrats els habitants de Les Destres, Cal Canonge, Masbarrat i el Mas de Palau; aquests funció quasi parroquial es perllongà fins a la construcció d'un nou cementiri al costat de la església nova de l'Albà, de la qual depenia.
L'any 1888 – amb els diners d’Amèrica - s'hi van fer obres de condicionament, que li atorgaven l’aparença ‘ trentina’ que té en l'actualitat.
L'any 1983 es va pintar exteriorment, i malgrat vivíem en una Democraciola, es va mantenir la política de HACELLA Y NO ENMENDALLA, pel que fa als filats dels mal dits ‘serveis públics’.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Quan al topònim trobava : Destres, els (Santes Creus) «orta dels Destres» (c. 459, 9V , segle XV), ho entenem en el sentit més clàssic‘hàbils, experts..’.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular d'una única nau, amb una petita sagristia de planta quadrada adossada al mur lateral dret. Té volta de canó en l'interior i teulada a dues vessants en l'exterior. A la façana es troba la porta d'accés d'arc de mig punt i una petita obertura circular en la part superior, únic punt d’il•luminació de l'església. Un petit espadat s'aixeca en el vèrtex de la façana. L'obra, de pedra, està arrebossada i pintada.
Originàriament romànica, apareix documentada l'any 1388, l'església de Sant Pere tenia el cementiri al seu costat, on eren enterrats els habitants de Les Destres, Cal Canonge, Masbarrat i el Mas de Palau; aquests funció quasi parroquial es perllongà fins a la construcció d'un nou cementiri al costat de la església nova de l'Albà, de la qual depenia.
L'any 1888 – amb els diners d’Amèrica - s'hi van fer obres de condicionament, que li atorgaven l’aparença ‘ trentina’ que té en l'actualitat.
L'any 1983 es va pintar exteriorment, i malgrat vivíem en una Democraciola, es va mantenir la política de HACELLA Y NO ENMENDALLA, pel que fa als filats dels mal dits ‘serveis públics’.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com