Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.
![]()
Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.
La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.
L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.
La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.
Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.
![]()
La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.
És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.
A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.
L'actual IX baró de Claret ésÍñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave
Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.
La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.
L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.
La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.
Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.
És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.
A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.
L'actual IX baró de Claret ésÍñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave