Llegia ; masia probablement del segle XVI, amb importants modificacions realitzades durant els segles XVIII i XIX, però d’origen medieval. Està assentada sobre un modest turó, i es composa de dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, d’un pati amb diverses dependències a l'entorn. També hi ha un forn d'obra. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb distinta disposició de les cobertes. El cos del nord (segurament el més antic) consta de planta rectangular, coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec), planta baixa, planta primera i golfes. El cos de migdia és de planta més quadrada, i coberta a quatre vessants.
Té planta baixa, planta primera i golfes. La planta baixa és de molta alçària, i té dues grans arcades a la façana de migdia.
![]()
Actualment s'utilitza com a corral, però devia haver estat la pallissa. Les dues plantes superiors tenen galeries també amb arcades, probablement obertes al segle XIX. Els murs de càrrega d’ambdós volums estan aixecats amb carreus més o menys escairats, i s’observen restes d'arrebossat a la façana principal. El parament sembla més antic al cos del nord. El pati posterior, que s'ha fet mitjançant un aterrassament del terreny, consta d'un seguit de dependències disposades al nord i al sud. Destaca el barracó del nord, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran.
A la part oposada hi ha una edificació molt característica de la zona, amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades), que consisteix realment en tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes tines resta inacabada. La masia es troba emplaçada sobre un petit turó, gairebé a la manera d'un castell o edifici defensiu. L'entorn proper està ocupat per camps de conreu de no gaire extensió.
Parcerisses constitueix un exemple molt interessant d'una masia forta, construïda entre els segles XVI i XIX. El conjunt conserva una arquitectura força homogènia (tot i que hi hagi parts no tan antigues). Com a elements annexes destacats hi ha el molí d'oli.
El nom medieval d'aquest mas era "el Guas". Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de Can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat.
Al segle XVI s'hi instal.là una família de Sant Salvador de Guardiola, els Parcerissa. La inscripció en una dovella de la data 1580 podria correspondre a aquest moment.
A finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX la vida al mas va estar estretament vinculada a una intensa explotació agrària. El 1780 (possiblement) s'edificà la casa nova de Parcerisses, a uns set‐cents metres del mas. Segurament s'hi instal·là algun membre de la família Parcerisses.
Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de Can Torra les tres cases de Cal Xic, Montfort i Cal Caseta. Eren propietat dels parcers que treballaven les terres de Parecerisses (encara avui), terres que limitaven al torrent amb les del Mas Oliver. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera el mas va canviar de propietaris.
Em portava a aquesta conclusió la resposta que em deixava al facebook el bon amic, Xavi Novell Bulnes, en relació a una masia propera ; consultant el mapa de l'IGCC, la forma coincideix perfectament amb cal Torre del Forn tal i com ha dit el Jan Martin. I si és cal Torre, pertany a Rajadell.
![]()
I la pista definitiva: https://es.wikipedia.org/.../Archivo:Cal_Torre_del_Forn...
La resta ja era feia de ratolí investigador fins trobar el Catàleg de masies de Rajadell , i confrontar la fotografia que feia des del cim del Cogulló de Can Torra, amb les imatges de les pàgines 392 i seguents : http://www.rajadell.cat/media/repository/noticies/cataleg_masies.pdf
Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Té planta baixa, planta primera i golfes. La planta baixa és de molta alçària, i té dues grans arcades a la façana de migdia.
Actualment s'utilitza com a corral, però devia haver estat la pallissa. Les dues plantes superiors tenen galeries també amb arcades, probablement obertes al segle XIX. Els murs de càrrega d’ambdós volums estan aixecats amb carreus més o menys escairats, i s’observen restes d'arrebossat a la façana principal. El parament sembla més antic al cos del nord. El pati posterior, que s'ha fet mitjançant un aterrassament del terreny, consta d'un seguit de dependències disposades al nord i al sud. Destaca el barracó del nord, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran.
A la part oposada hi ha una edificació molt característica de la zona, amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades), que consisteix realment en tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes tines resta inacabada. La masia es troba emplaçada sobre un petit turó, gairebé a la manera d'un castell o edifici defensiu. L'entorn proper està ocupat per camps de conreu de no gaire extensió.
Parcerisses constitueix un exemple molt interessant d'una masia forta, construïda entre els segles XVI i XIX. El conjunt conserva una arquitectura força homogènia (tot i que hi hagi parts no tan antigues). Com a elements annexes destacats hi ha el molí d'oli.
El nom medieval d'aquest mas era "el Guas". Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de Can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat.
Al segle XVI s'hi instal.là una família de Sant Salvador de Guardiola, els Parcerissa. La inscripció en una dovella de la data 1580 podria correspondre a aquest moment.
A finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX la vida al mas va estar estretament vinculada a una intensa explotació agrària. El 1780 (possiblement) s'edificà la casa nova de Parcerisses, a uns set‐cents metres del mas. Segurament s'hi instal·là algun membre de la família Parcerisses.
Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de Can Torra les tres cases de Cal Xic, Montfort i Cal Caseta. Eren propietat dels parcers que treballaven les terres de Parecerisses (encara avui), terres que limitaven al torrent amb les del Mas Oliver. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera el mas va canviar de propietaris.
Em portava a aquesta conclusió la resposta que em deixava al facebook el bon amic, Xavi Novell Bulnes, en relació a una masia propera ; consultant el mapa de l'IGCC, la forma coincideix perfectament amb cal Torre del Forn tal i com ha dit el Jan Martin. I si és cal Torre, pertany a Rajadell.
I la pista definitiva: https://es.wikipedia.org/.../Archivo:Cal_Torre_del_Forn...
La resta ja era feia de ratolí investigador fins trobar el Catàleg de masies de Rajadell , i confrontar la fotografia que feia des del cim del Cogulló de Can Torra, amb les imatges de les pàgines 392 i seguents : http://www.rajadell.cat/media/repository/noticies/cataleg_masies.pdf
Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com