La Neus Rodríguez retratava magistralment el nucli d’habitatges que s’alçaven al redós de l’església de Sant Pere Màrtir, segons el projecte d’urbanització dels arquitectes Joaquim Maria Masramon de Ventós ( Olot, Garrotxa, 1910 —Girona, Gironès, 1987) i l’Ignasi Bosch Reitg Girona, ( 31/3/1910-29/5/1985) , entre els anys 1951 i 1956.
Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.
Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.
![]()
Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul.
Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.
A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).
A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.
Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.
Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.
Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul.
Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.
A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).
A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.
Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com