Reproduïm de :
https://www.llagosta.cat/media/repository/recursos/historia/2111151151_262024-353616-1-sm.pdf?fbclid=IwAR2206ERAj_hfklQXdIh6-RC7Otkf3knv-sQTJAZ59xG3_gBV3KEQ0CsXfo
L’entrada, el 27 de gener de 1939, de les tropes feixistes a la Llagosta posa fi al govern municipal d’ERC, en aquells moments presidit per Pere Monràs i Pagès (la Llagosta, 1893 – 1963). Pagès. Fill d’una família pagesa de la Llagosta. Durant l’any 1937 fou tinent d'alcalde, president de la comissió de governació i vocal de diverses comissions municipals i, en el mes de juny, durant una setmana exercí com a alcalde accidental. Membre d’ERC, va exercir d’alcalde des del 16 d’octubre de 1938 fins a l'entrada de l'exèrcit franquista a la Llagosta, el mes de gener de 1939. (JBP) http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=96
Un cop les tropes feixistes ocupen la Llagosta, l’Ajuntament queda suprimit i el poble torna a ser una barriada de St. Fost. La Llagosta havia proclamat en assemblea popular la seva separació i independència de l’Ajuntament de St. Fost l’estiu de 1936 amb el consentiment d’aquest darrer.
Sabem que hi havia escola pública abans de la dictadura franquista a la Llagosta, i neguem per tant que fos l’exercit el Franco el que portava l’educació i la cultura a les terres catalanes, per uns informes del Consistori de Sant Fost de Campsentelles relatius , un al mestre Narciso Busquets de Porcioles, de 40 anys, veí de Barcelona. L’informe diu: “Ejerció de maestro durante el dominio rojo en una escuela del barrio de la Llagosta, en cuyo barrio solo permanecía durante las horas de clase, regresando diariamente a Barcelona. En la localidad no desempeñó otro cargo que el de su profesión, sin que se sepa se haya significado ni actuado en movimiento revolucionario; ignorándose si perteneció a algún partido político ni organización sindical ya que nunca se le observó manifestación ni actuación en este sentido”
I un segon informe relatiu a l’Antonia González Martínez, de 52 anys, mestra a la Llagosta durant el “dominio rojo”
Ens agradarà rebre fotografies del locals que acollien les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Joaquin Fernández Marqués ( del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l‘email coneixercatalunya@gmail.com , serà l’arquitecte de l’Església parroquial advocada a Sant Josep, de la que ens diu Patrmoni Gencat ; edifici de tipus basilical, de tres naus, amb contraforts laterals. L'absis és circular. La porta és d'arc de mig punt, i sobre ella hi ha un ull de bou de bones dimensions. El campanar és quadrat amb quatre buits i a sota de cadascun d'ells hi ha tres finestres.
Procedents de la capella de la torre de la Sra. Pauleta, advocada a Nostra Senyora de Montserrat, s’ha conservat la imatge de la Mare de Déu i el Crist que hi ha actualment a l’entrada del temple.
El diumenge 28 de març de 1954, a les 11 del matí, l’Excm. i Rvdm. Mons. Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona consagra i beneeix el nou temple. L’església s’acaba, però sense campanar, que va haver d’esperar fins l’any 1956 i es va poder construir gràcies a un particular del qual no coneixem el nom.
![]()
![]()
Hi ha moltes coses per explicar d’aquesta església de Sant Josep, com qui va ser l’autor de les diferents imatges; fèiem una tasca semblant a l’Assumpció de Blanes, i si trobem – com ens succeïa allà – col·laboració local, la farem també a Sant Josep de la Llagosta.
https://www.llagosta.cat/media/repository/recursos/historia/2111151151_262024-353616-1-sm.pdf?fbclid=IwAR2206ERAj_hfklQXdIh6-RC7Otkf3knv-sQTJAZ59xG3_gBV3KEQ0CsXfo
L’entrada, el 27 de gener de 1939, de les tropes feixistes a la Llagosta posa fi al govern municipal d’ERC, en aquells moments presidit per Pere Monràs i Pagès (la Llagosta, 1893 – 1963). Pagès. Fill d’una família pagesa de la Llagosta. Durant l’any 1937 fou tinent d'alcalde, president de la comissió de governació i vocal de diverses comissions municipals i, en el mes de juny, durant una setmana exercí com a alcalde accidental. Membre d’ERC, va exercir d’alcalde des del 16 d’octubre de 1938 fins a l'entrada de l'exèrcit franquista a la Llagosta, el mes de gener de 1939. (JBP) http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=96
Un cop les tropes feixistes ocupen la Llagosta, l’Ajuntament queda suprimit i el poble torna a ser una barriada de St. Fost. La Llagosta havia proclamat en assemblea popular la seva separació i independència de l’Ajuntament de St. Fost l’estiu de 1936 amb el consentiment d’aquest darrer.
Sabem que hi havia escola pública abans de la dictadura franquista a la Llagosta, i neguem per tant que fos l’exercit el Franco el que portava l’educació i la cultura a les terres catalanes, per uns informes del Consistori de Sant Fost de Campsentelles relatius , un al mestre Narciso Busquets de Porcioles, de 40 anys, veí de Barcelona. L’informe diu: “Ejerció de maestro durante el dominio rojo en una escuela del barrio de la Llagosta, en cuyo barrio solo permanecía durante las horas de clase, regresando diariamente a Barcelona. En la localidad no desempeñó otro cargo que el de su profesión, sin que se sepa se haya significado ni actuado en movimiento revolucionario; ignorándose si perteneció a algún partido político ni organización sindical ya que nunca se le observó manifestación ni actuación en este sentido”
I un segon informe relatiu a l’Antonia González Martínez, de 52 anys, mestra a la Llagosta durant el “dominio rojo”
Ens agradarà rebre fotografies del locals que acollien les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Joaquin Fernández Marqués ( del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l‘email coneixercatalunya@gmail.com , serà l’arquitecte de l’Església parroquial advocada a Sant Josep, de la que ens diu Patrmoni Gencat ; edifici de tipus basilical, de tres naus, amb contraforts laterals. L'absis és circular. La porta és d'arc de mig punt, i sobre ella hi ha un ull de bou de bones dimensions. El campanar és quadrat amb quatre buits i a sota de cadascun d'ells hi ha tres finestres.
Procedents de la capella de la torre de la Sra. Pauleta, advocada a Nostra Senyora de Montserrat, s’ha conservat la imatge de la Mare de Déu i el Crist que hi ha actualment a l’entrada del temple.
El diumenge 28 de març de 1954, a les 11 del matí, l’Excm. i Rvdm. Mons. Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona consagra i beneeix el nou temple. L’església s’acaba, però sense campanar, que va haver d’esperar fins l’any 1956 i es va poder construir gràcies a un particular del qual no coneixem el nom.
Hi ha moltes coses per explicar d’aquesta església de Sant Josep, com qui va ser l’autor de les diferents imatges; fèiem una tasca semblant a l’Assumpció de Blanes, i si trobem – com ens succeïa allà – col·laboració local, la farem també a Sant Josep de la Llagosta.