Fèiem una sortida pel Bages el dia 11.12.2018, ens trobàvem – com acostuma a succeir per aquestes dates- amb una intensa boira, decidia arribar-me fins a Sant Salvador de Guardiola, a la finca Urpina on AMPANS elabora un excel·lents formatges, i uns vins de notable qualitat, em deien que els formatges de búfala, no estaran ‘madurs’ fins possiblement la primera quinzena de gener, quan sortia d’Urpina, el sol començava a esquinçar la boira, continuava en direcció a Castellfollit del Boix, on visitaríem l’Església de Sant Pere, situada ja damunt del mar de boira.
![]()
Feta la visita ascendiríem fins al Cogulló.
Arribava al restaurant Bonaplata, al terme de Sant Joan de Vilatorrada, pocs minuts després de les 13,00, dinàvem esplèndidament, tenen un menú ampli, i la possibilitat amb un suplement de gaudir d’alguns plats ‘extres’.
![]()
Esperava tenir ocasió de preguntar-los l’origen del nom de la casa – que em feia evocar als indianos - , i coincidia amb un empordanès que no havia vist mai cap tina de pedra seca, i m’oferia a portar-lo fins al MAS CAN CANALS NOU, i la pregunta restava sense formular.
Continuàvem la visita per Sant Martí de Torroella, i prop de les 16,00 passava a recollir els encàrrecs fets al Forn Jorba.
Decidia encara arribar-me fins a Moià, ara capital de la comarca del Moianès, i m’expirava uns minuts fins que a les 17,00 hores obrien a Cal Maties, on adquiria formatges de búfala del Montbrú.
Encara m’aturaria a Caldes de Montbui per comprar carquinyolis.
Entràvem a Castellar del Vallès quan ja era fosc, i fet i fet quan repartia els encàrrecs ja eren quasi les 19,00 hores.
Avui, 12.12. decidia trucar al Bonaplata cap a les 15,00 hores, i m’explicaven que el nom li posava el Ramon Serra Comabella ( Barcelona, 1901 + Sant Joan de Vilatorrada, Bages, 1982 ), propietari de la finca, que havia viscut en la seva infantessa al carrer homònim de Barcelona.
![]()
El restaurant, que es va apropant al primer centenari, ha continuat dins de la mateixa família.
Feta la visita ascendiríem fins al Cogulló.
Arribava al restaurant Bonaplata, al terme de Sant Joan de Vilatorrada, pocs minuts després de les 13,00, dinàvem esplèndidament, tenen un menú ampli, i la possibilitat amb un suplement de gaudir d’alguns plats ‘extres’.
Esperava tenir ocasió de preguntar-los l’origen del nom de la casa – que em feia evocar als indianos - , i coincidia amb un empordanès que no havia vist mai cap tina de pedra seca, i m’oferia a portar-lo fins al MAS CAN CANALS NOU, i la pregunta restava sense formular.
Continuàvem la visita per Sant Martí de Torroella, i prop de les 16,00 passava a recollir els encàrrecs fets al Forn Jorba.
Decidia encara arribar-me fins a Moià, ara capital de la comarca del Moianès, i m’expirava uns minuts fins que a les 17,00 hores obrien a Cal Maties, on adquiria formatges de búfala del Montbrú.
Encara m’aturaria a Caldes de Montbui per comprar carquinyolis.
Entràvem a Castellar del Vallès quan ja era fosc, i fet i fet quan repartia els encàrrecs ja eren quasi les 19,00 hores.
Avui, 12.12. decidia trucar al Bonaplata cap a les 15,00 hores, i m’explicaven que el nom li posava el Ramon Serra Comabella ( Barcelona, 1901 + Sant Joan de Vilatorrada, Bages, 1982 ), propietari de la finca, que havia viscut en la seva infantessa al carrer homònim de Barcelona.
El restaurant, que es va apropant al primer centenari, ha continuat dins de la mateixa família.