Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; plaça quadrada simètrica i porticada. A cada una de les quatre cares correspon vuit arcades d'aresta corresponents als coberts de davant de les cases, les quals totes tenen la mateixa fisonomia. No hi ha la presència de cantonades perquè en cada extrem hi ha les interseccions dels carrers. Les cases del Mercadal poques conserven l'estructura original: nombrosos establiments comercials ocupen les cares de nord i de ponent. Ha estat el centre de la vida recreativa de la població, i encara avui serveix de marc a nombroses manifestacions culturals i d'esbarjo. Actualment està pavimentada amb una font al mig, bancs i arbustos.
Les cases es projectaren de cara a les famílies benestants, propietàries de finques de conreu. La planta baixa era una entrada espaiosa (pels carros) i dues plantes més destinades a l'habitatge i les golfes. Més endavant foren ocupades per tallers artesans.
![]()
![]()
![]()
![]()
Retratava les quatre façanes de la Plaça del Mercadal.
http://agramunt.ddl.net/secciodinamica.php?seccio=El%20nostre%20patrimoni&id_seccio=5338
PLAÇA DEL MERCADAL
A les darreries de l'any 1700, els agramuntins s'adonaren que ja no es podia edificar muralles endins. El recinte que voltava la vila seguint les muralles que l'encerclaven, en tots aquells trossos sobre els quals no pesava la servitud de llum, aireació o accés d'un colindant, havia estat ja ocupat per noves edificacions. Calia, doncs, pensar en espais muralles enfora si volia eixamplar-se la població. Així sorgí la idea del Mercadal. Perquè la cosa quedés més arrodonida, van fer un projecte urbanístic modern i vistós, el qual fou aprovat per l'autoritat competent.
El plànol del Mercadal, amb data de 1804, es pot contemplar penjat d'una dependència de Ca la Vila. Es tracta d'una plaça quadrada, simètrica i porticada; a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. La plaça Mercadal fou una de les primeres places catalanes -algú ha dit la primera- edificada d'acord amb un projecte previ.
http://www.revistasio.cat/sio610/sio610.pdf
Llegia que Tomàs Bertran Solé signa els planons del Mercadal de 1804, no se’n té però , cap més referència.
Possiblement estigui relacionat amb la nissaga dels mestres d’obres Bertran de Barcelona, entre els que sobresurt Pere Bertran i Pahisa (1705-1782) que va intervenir a les obres de la Universitat de Cervera (1745), o un Tomàs Bertran i Soler que signa un projecte urbanístic a Barcelona (1847), però que per les dates no pot ser la mateixa persona d’Agramunt.
El projecte signat per Bertran el 1804, segons M. Carmen Heras i Silvia Araiza - ens agradarà tennir noticia dels cognoms materns, de la professió i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) - té relació amb els dibuixos de Silvestre Pérez y Martínez (Épila, Zaragoza, 1767 - Madrid, 1825) ja que era bastant habitual que Pérez fes dibuixos o esborranys amb llapis i que finalmente els desenvolupés un Mestre d’obres com sembla que va passar a Agramunt.
Josep Mora Castellà ( ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs, 9 de juliol de 2012? ) reprodueix en el seu treball sobre la plaça del Mercadal el següent document notarial que fa referencia a les actes de compravenda de parcel·les on de forma explícita se cita Silvestre Pérez Martínez (Épila, Zaragoza, 1767 - Madrid, 1825) i on es llegeix: “A efecte de donar compliment a la Reial Resolució del Supremo Consell de Castella relativa a la venda del Mercadal i altres patis comunals immediats (...) Se ha vuelto a ver en el Consejo el expediente de la Villa de Agramunt sobre la construcción de casa, escuela, cárcel, habitación para carcelero y carnicería, con los planos formados últimamente por el arquitecto Don Silvestre Pérez Martínez, vicesecretario de la Real Academia de San Fernando, bajo la misma regulación hecha anteriormente en la que se formó Miguel Cujú, de nueve mil quinientas ochenta y seis libras, trece sueldos y diez dineros proponiendo para satisfacer su coste la venta de unos terrenos (...)” A.H.C.B., Fons Notarial Josep Astor, 1804-1805.
https://www.lleida.com/noticia/el-govern-protegeix-la-placa-del-mercadal-dagramunt
http://www.revistasio.cat/sio610/sio610.pdf
http://locarranquer.blogspot.com/2012/07/mor-lactivista-cultural-josep-mora.html
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2735420
Ens agradarà rebre les vostès aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les cases es projectaren de cara a les famílies benestants, propietàries de finques de conreu. La planta baixa era una entrada espaiosa (pels carros) i dues plantes més destinades a l'habitatge i les golfes. Més endavant foren ocupades per tallers artesans.
Retratava les quatre façanes de la Plaça del Mercadal.
http://agramunt.ddl.net/secciodinamica.php?seccio=El%20nostre%20patrimoni&id_seccio=5338
PLAÇA DEL MERCADAL
A les darreries de l'any 1700, els agramuntins s'adonaren que ja no es podia edificar muralles endins. El recinte que voltava la vila seguint les muralles que l'encerclaven, en tots aquells trossos sobre els quals no pesava la servitud de llum, aireació o accés d'un colindant, havia estat ja ocupat per noves edificacions. Calia, doncs, pensar en espais muralles enfora si volia eixamplar-se la població. Així sorgí la idea del Mercadal. Perquè la cosa quedés més arrodonida, van fer un projecte urbanístic modern i vistós, el qual fou aprovat per l'autoritat competent.
El plànol del Mercadal, amb data de 1804, es pot contemplar penjat d'una dependència de Ca la Vila. Es tracta d'una plaça quadrada, simètrica i porticada; a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. La plaça Mercadal fou una de les primeres places catalanes -algú ha dit la primera- edificada d'acord amb un projecte previ.
http://www.revistasio.cat/sio610/sio610.pdf
Llegia que Tomàs Bertran Solé signa els planons del Mercadal de 1804, no se’n té però , cap més referència.
Possiblement estigui relacionat amb la nissaga dels mestres d’obres Bertran de Barcelona, entre els que sobresurt Pere Bertran i Pahisa (1705-1782) que va intervenir a les obres de la Universitat de Cervera (1745), o un Tomàs Bertran i Soler que signa un projecte urbanístic a Barcelona (1847), però que per les dates no pot ser la mateixa persona d’Agramunt.
El projecte signat per Bertran el 1804, segons M. Carmen Heras i Silvia Araiza - ens agradarà tennir noticia dels cognoms materns, de la professió i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) - té relació amb els dibuixos de Silvestre Pérez y Martínez (Épila, Zaragoza, 1767 - Madrid, 1825) ja que era bastant habitual que Pérez fes dibuixos o esborranys amb llapis i que finalmente els desenvolupés un Mestre d’obres com sembla que va passar a Agramunt.
Josep Mora Castellà ( ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs, 9 de juliol de 2012? ) reprodueix en el seu treball sobre la plaça del Mercadal el següent document notarial que fa referencia a les actes de compravenda de parcel·les on de forma explícita se cita Silvestre Pérez Martínez (Épila, Zaragoza, 1767 - Madrid, 1825) i on es llegeix: “A efecte de donar compliment a la Reial Resolució del Supremo Consell de Castella relativa a la venda del Mercadal i altres patis comunals immediats (...) Se ha vuelto a ver en el Consejo el expediente de la Villa de Agramunt sobre la construcción de casa, escuela, cárcel, habitación para carcelero y carnicería, con los planos formados últimamente por el arquitecto Don Silvestre Pérez Martínez, vicesecretario de la Real Academia de San Fernando, bajo la misma regulación hecha anteriormente en la que se formó Miguel Cujú, de nueve mil quinientas ochenta y seis libras, trece sueldos y diez dineros proponiendo para satisfacer su coste la venta de unos terrenos (...)” A.H.C.B., Fons Notarial Josep Astor, 1804-1805.
https://www.lleida.com/noticia/el-govern-protegeix-la-placa-del-mercadal-dagramunt
http://www.revistasio.cat/sio610/sio610.pdf
http://locarranquer.blogspot.com/2012/07/mor-lactivista-cultural-josep-mora.html
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2735420
Ens agradarà rebre les vostès aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com