Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), fou l’autor d’aquest magnífic Panteó per encàrrec de Bartomeu Ortoll i Junqué i família.
Patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari de planta quadrangular amb sarcòfags laterals penjats d'accés des de l'interior. Capella coberta amb volta de quatre punts i cúpula semiesfèrica. Façana principal amb porta d'accés amb llinda i reixa, coronada per un arc de mig punt cec amb arquivolta. Columnes de fust llis i capitell a cada banda que suporten pinacles. Capcer motllurat. La façana posterior i les laterals segueixen les pautes compositives de la descrita, destacant en cada una un rosetó de mig punt.
Els materials emprats són la pedra i el totxo. Marbre al paviment i l'altar. Vitralls als rosetons. Ferro forjat a la reixa d'accés. Retaule de la crucifixió de marbre.
Hi ha la següent inscripció: Bartolomé Ortoll i Junqué i família
https://www.diba.cat/documents/429042/89c5eafc-c6f4-4813-abb2-f200f95b9a0b
![]()
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.
Patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari de planta quadrangular amb sarcòfags laterals penjats d'accés des de l'interior. Capella coberta amb volta de quatre punts i cúpula semiesfèrica. Façana principal amb porta d'accés amb llinda i reixa, coronada per un arc de mig punt cec amb arquivolta. Columnes de fust llis i capitell a cada banda que suporten pinacles. Capcer motllurat. La façana posterior i les laterals segueixen les pautes compositives de la descrita, destacant en cada una un rosetó de mig punt.
Els materials emprats són la pedra i el totxo. Marbre al paviment i l'altar. Vitralls als rosetons. Ferro forjat a la reixa d'accés. Retaule de la crucifixió de marbre.
Hi ha la següent inscripció: Bartolomé Ortoll i Junqué i família
https://www.diba.cat/documents/429042/89c5eafc-c6f4-4813-abb2-f200f95b9a0b
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.