Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.
En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.
![]()
Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia
Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.
Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014
http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur
El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.
Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s'identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.
L'avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura. Ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la seva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que a darreries dels 70.
La casa comença a ser un lloc de segona residència per la seva família, que ja estiuejava a Begur en una altra casa, i començaren a ser coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.
En morir la seva àvia, l'avi cedeix la propietat a la seva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.
El seu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.
"La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d'estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien, hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.
Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment."
La família es trasllada a un altre punt de la Costa Brava, i per dir-ho així es desvinculen de Begur.
En llegir la vostra publicació, m'ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l'edifici.
En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.
Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia
Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.
Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014
http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur
El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.
Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s'identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.
L'avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura. Ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la seva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que a darreries dels 70.
La casa comença a ser un lloc de segona residència per la seva família, que ja estiuejava a Begur en una altra casa, i començaren a ser coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.
En morir la seva àvia, l'avi cedeix la propietat a la seva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.
El seu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.
"La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d'estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien, hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.
Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment."
La família es trasllada a un altre punt de la Costa Brava, i per dir-ho així es desvinculen de Begur.
En llegir la vostra publicació, m'ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l'edifici.