Retratar masies en aquests temps, i en aquesta comarca, és una tasca difícil, llevat clar està, que tinguis relació amb els seus propietaris, que dissortadament no és cas amb la masia i capella de Santa Magdalena.
N’havia trobat imatges, i en cercava alguna informació a:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32884
https://www.diba.cat/documents/429042/3b798889-362f-4ba9-aa62-78ed0e69a102
Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.
![]()
Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era.
Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada.
![]()
Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó, de biga i llata de fusta i rajola i de bigues metàl·liques i revoltó. Cobertes de teula àrab.
Té una façana principal simètrica composada sobre eixos verticals amb obertures allindades. A la planta baixa, finestra central i dos portals d’arc rebaixat i finestres laterals. A la primera planta, balcó central suportat per mènsules i trencaaigües i finestres laterals.
Cornisa suportada per mènsules i coronament de torratxa amb pilar i barana metàl·lica. Façana de l’ermita amb portal de mig punt adovellat, ull de bou i campanar de cadireta d’una arcada de mig punt.
En els interiors hi ha una distribució de dos habitatges amb dúplex, sense interès.
A l’ermita, nau amb arc apuntat de pedra i altar.
![]()
Esgrafiats al capcer amb la imatge de Santa Magdalena voltada d’àngels i sanefa perimetral en els paraments superiors.
Els materials ha destacar són: els paviments de rajola. Baranes i reixes de ferro forjat. A l’ermita, pedra, ceràmica vidriada, esgrafiats i vitrall a l’ull de bou.
Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934), les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona.
L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat.
L’any 1936, va ser va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols Sendra (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 de juny de 1951), de Joaquim Mir Trinxet(Barcelona, 6 de enero 1873 - Barcelona, 27 de abril de 1940 ) o d’Enric Cristòfol Ricart Nin (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) .
L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes.
La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.
Cap dada de l’autor d’aquest edifici magnífic, i de les seves successives reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com , ho demanarem també als bons amics de la vilanova d'abans https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/ i Vilanova i la Geltrú https://www.facebook.com/groups/vilanovailageltru/
La Francesca Roig Galceran en relació a la capella de Santa Magdalena de la masia homònima de Vilanova i la Geltrú em deixava un comentari ; tinc unes fotografies de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local) amb l'altar d'abans de la guerra, amb Sant Gem i Sant Baldiri a banda i banda de Santa Magdalena, i dues fotos de l'any 1962, que és tal com estava el 1981, quan jo m'hi vaig casar.
![]()
![]()
![]()
El nostre infinit agraïment a la Francesca Roig Galceran per la publicació de les fotografies de Santa Magdalena, de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local de Vilanova i la Geltrú )
N’havia trobat imatges, i en cercava alguna informació a:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32884
https://www.diba.cat/documents/429042/3b798889-362f-4ba9-aa62-78ed0e69a102
Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.
Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada.
Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó, de biga i llata de fusta i rajola i de bigues metàl·liques i revoltó. Cobertes de teula àrab.
Té una façana principal simètrica composada sobre eixos verticals amb obertures allindades. A la planta baixa, finestra central i dos portals d’arc rebaixat i finestres laterals. A la primera planta, balcó central suportat per mènsules i trencaaigües i finestres laterals.
Cornisa suportada per mènsules i coronament de torratxa amb pilar i barana metàl·lica. Façana de l’ermita amb portal de mig punt adovellat, ull de bou i campanar de cadireta d’una arcada de mig punt.
En els interiors hi ha una distribució de dos habitatges amb dúplex, sense interès.
A l’ermita, nau amb arc apuntat de pedra i altar.
Esgrafiats al capcer amb la imatge de Santa Magdalena voltada d’àngels i sanefa perimetral en els paraments superiors.
Els materials ha destacar són: els paviments de rajola. Baranes i reixes de ferro forjat. A l’ermita, pedra, ceràmica vidriada, esgrafiats i vitrall a l’ull de bou.
Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934), les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona.
L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat.
L’any 1936, va ser va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols Sendra (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 de juny de 1951), de Joaquim Mir Trinxet(Barcelona, 6 de enero 1873 - Barcelona, 27 de abril de 1940 ) o d’Enric Cristòfol Ricart Nin (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) .
L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes.
La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.
Cap dada de l’autor d’aquest edifici magnífic, i de les seves successives reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com , ho demanarem també als bons amics de la vilanova d'abans https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/ i Vilanova i la Geltrú https://www.facebook.com/groups/vilanovailageltru/
La Francesca Roig Galceran en relació a la capella de Santa Magdalena de la masia homònima de Vilanova i la Geltrú em deixava un comentari ; tinc unes fotografies de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local) amb l'altar d'abans de la guerra, amb Sant Gem i Sant Baldiri a banda i banda de Santa Magdalena, i dues fotos de l'any 1962, que és tal com estava el 1981, quan jo m'hi vaig casar.
El nostre infinit agraïment a la Francesca Roig Galceran per la publicació de les fotografies de Santa Magdalena, de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local de Vilanova i la Geltrú )