Només trobàvem una persona quan ens aturàvem a la Sisquella, topònim traduïble com ‘petit canyar’, el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés; ens explicava que l’advocació de l’església era la de la Marededéu de la Salut, enlloc de la Marededéu de les Neus, com diuen algunes fonts ‘oficials’; demanava informació i eventualment confirmació d’aquest punt a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i rebia unes imatges de l’exterior i l’interior datades el 27-V-1979, amb l’explicació ‘Església Sufragània de la Marededéu de la Salut’
![]()
![]()
![]()
Llegia que les darreries del segle XVI els habitants del poble van edificar aquesta esglesiola i el bisbe de Vic, Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589 ) li va traslladar els drets i les obligacions parroquials de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Montpaó; a l'any 1685 consta com sufragània de Sant Pere dels Arquells.`
La descripció tècnica ens diu ; església que integra la seva façana de ponent en el mur de tancament del cementiri del poble. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant.
![]()
Hi ha una capella bastida al mur de la façana principal i un campanar d'espadanya de doble ull que corona la façana de ponent. Presenta un parament amb paredat a les façanes de l'edifici i carreus a l'estructura del campanar d'espadanya i la porta d'accés. Aquesta porta s'obre a un costat de la façana principal i s'estructura a partir d'un arc rebaixat amb un treball incís a la clau d'arc amb la data "1826".
La concentració de municipis, NOMÉS ha servit per a dissoldre la memòria històrica, i no dissortadament per reduir ‘la despesa administrativa’, ja que els ‘costos’ d’aquests petits ens locals eren quasi simbòlics. La ruïna del REINO DE ESPAÑA, té una clara relació amb l’estultícia i la corrupció de les mal dites ‘elits’ politiques.
Llegia que les darreries del segle XVI els habitants del poble van edificar aquesta esglesiola i el bisbe de Vic, Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589 ) li va traslladar els drets i les obligacions parroquials de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Montpaó; a l'any 1685 consta com sufragània de Sant Pere dels Arquells.`
La descripció tècnica ens diu ; església que integra la seva façana de ponent en el mur de tancament del cementiri del poble. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant.
Hi ha una capella bastida al mur de la façana principal i un campanar d'espadanya de doble ull que corona la façana de ponent. Presenta un parament amb paredat a les façanes de l'edifici i carreus a l'estructura del campanar d'espadanya i la porta d'accés. Aquesta porta s'obre a un costat de la façana principal i s'estructura a partir d'un arc rebaixat amb un treball incís a la clau d'arc amb la data "1826".
La concentració de municipis, NOMÉS ha servit per a dissoldre la memòria històrica, i no dissortadament per reduir ‘la despesa administrativa’, ja que els ‘costos’ d’aquests petits ens locals eren quasi simbòlics. La ruïna del REINO DE ESPAÑA, té una clara relació amb l’estultícia i la corrupció de les mal dites ‘elits’ politiques.